FRANQUISME ESTRUCTURAL
Ahir vam poder veure dos exemples clars del tarannà de democràtic d’aquest partit anomenat progressista, i que simplement es una eina útil i bàsica del franquisme estructural que regna a l’Estat espanyol, les ministres Robles i Llop ho van definir perfectament i malauradament no es cap sorpresa.
Efectivament, a la sessió de control vam poder veure com la Ministra de Defensa Margarita Robles amb el seu caràcter xulesc i davant les preguntes i acusacions normals en una democràcia va esclatar preguntant retòricament ” Què s’ha de fer quan es declara la independència?” i seguidament quan algú vulnera la Constitució, quan anima a desordres públics, quan talla carreteres, quan te contactes amb qui ha envaït Ucraïna, quan es haquegen webs estatals entre d’altres preguntes a l’aire. Per la seva banda la Ministra de Justícia Pilar Llop davant les acusacions de Montse Bassa ha dit que alentar els fantasmes que la nostra democràcia no funciona, dona ales a aquells temps passats d’exili i repressió. Preguntant si es això el que volem.
Son dos exemples clars del franquisme estructural que governa aquest Estat. No crec que aquestes respostes parlamentàries es puguin trobar amb democràcies standard mundials, simplement no es contemplen. Els fets d’espionatge han esclatat a la cara d’un Estat on les seves clavegueres fan i desfan. Justificar el tot s’hi val, la violència, la repressió i traspassar la barrera de tots els drets de la ciutadania com el cas de l’espionatge no es la resposta de la pregunta que ens fa. Entenc que en una mentalitat que “el todo por la patria” o la unitat sagrada del territori es una obsessió malaltissa pugui actuar així, però un estat democràtic no funciona així, de fet ja tenim molts exemples de com tractar aquests temes en el món i tots ells van en la línia del diàleg, del dret a decidir de la societat i de la negociació, termes que no estan en l’imaginari de la ministra. De fet el lema “una grande y libre” del franquisme no pot ser el lema mateix d’una democràcia on primer es la societat i desprès en un calaix els deliris territorials d’aquesta representant que son o haurien de ser sempre volatils atenent les peticions de la gent amb normalitat i no a la força.
El mateix podem dir de la Ministra de Justícia amb amenaces de xantatge de baixa estopa que tampoc passarien cap filtre democràtic i un clar abus de poder i indefensió de la ciutadania tractada com subdits i no com qui veritablement te el poder.
Aquests son els personatges del PSOE, on quan vinguin les eleccions tornaran a aixecar el fantasma de l’ultradreta com alternativa i de fet tots ells son el franquisme estructural.