ALBERT CORTES MONSERRAT

El líder del PSOE-C, en Pere Navarro descarta el concert econòmic per evitar un fracàs, i fa un plantejament de caixa compartida de mínims amb presidència catalana, per intentar agradar a l’estat espanyol, ja que ens diu que el PP i l’Estat no acceptaran mai la primera opció. Per altra banda, en Joan Herrera per Iniciativa proposa encara defensar la via federal, abans que la independència, i nomes quan aquesta estigues descartada, abordar la segona part amb el dret a decidir com a element clau.

Efectivament, el líder socialista fa un plantejament per evitar el fracàs del concert, i defensa que el seu model pot aconseguir els mateixos efectes, o sigui la clau de la caixa amb un ens tributari consorciat amb l’estat, però presidit per la part catalana, alhora reduir l’aportació dels impostos cedits del 75 al 50 en dues revisions. Ha defensat els beneficies del model en vigor aferrissadament, i ha presentat la seva proposta federalitzant. Creu que recull els objectius comuns de clau de la caixa, millorar la capacitat de modificar els impostos, i quedar-nos un percentatges més gran dels ingressos que generem. Diu que no posaran mai obstacles a l’ambició de Catalunya, però tenint en compte les aspiracions d’èxit, i mirant les possibilitats legals i politiques de reeixir, però en definitiva un model propi, que els populars i el govern espanyol puguin aprovar. Per altra banda Joan Herrera, vol que el seu partit sigui punt de trobada entre federalistes i independentistes, i defensa un pacte fiscal diferent amb una solidaritat acotada i control d’ingressos, i denuncia que el govern català n’ajorna el debat, pel que fa al sobiranisme ens parla d’un 50 a 50, i una opció preferida com la federal, i un camí compartit per exercir el dret a decidir demanant a Madrid la opció federal, i en cas de negativa les dues faccions s’acabaran trobant. Voldria un referèndum amb mes opcions que si o no, i parla de federalistes optant per la independència nomes quan ens hagin tancat la porta als morros per enèsima vegada.

Els socialistes catalans, ens diuen que no volen ser cap obstacle per les ambicions catalanes, però alhora ja adverteixen que el concert econòmic està abocat al fracàs, i per tant presenten una alternativa, francament una cosa no lliga amb l’altra, ja que una gran part de responsabilitat de rebuig d’aquest concert, que es l’únic model que podria canviar la situació catalana, el demes si que son focs d’encenalls, es el mateix partit socialista, recordo que ells com els populars, ja han dit des de Madrid que ni parlar-ne, per tant no pot parlar com si la única culpa fos del govern espanyol actual, ells han donat suport a tots els incompliments de l’Estat amb Catalunya, i que son un llast per qualsevol model financer millor o pitjor. Parla d’un consorci compartit amb presidència catalana, sap molt be que això no es cap garantia, el poder de decisió final es el que importa, i evidentment ja sabem qui el tindria, per tant de clau de la caixa res de res, i en quan a la reducció d’impostos cedits en dues revisions es un pedaç que sap no va enlloc, i no deixa de ser més del mateix, per cert tanta lloança al nostra meravellós sistema financer no quadra en presentar un nou model, o una cosa o l’altra. Ens parla de possibilitats legals, evidentment, les lleis estan per canviar-les, i no ens podem ancorar en uns posicionaments inamovibles, perquè la legalitat actual no les recull. En definitiva un garbuix i equilibris patètics d’un partit que poca cosa te a dir amb els anhels de Catalunya, no son ni han estat el seu objectiu principal. Pel que fa Herrera, caldria dir que per ser un estat federal, primer s’ha de ser independent, i segon que les dues parts ho han de voler, i la part espanyola ni es federal, ni evidentment en te cap intenció o necessitat. Ens parla de meitat i meitat en opcions, perd tant en aquest supòsit, valdria igual una legitimitat com un altra, i sembla que una no te el mateix posicionament favorable. Vol demanar la opció federal a Madrid, quan sap que això es ridícul i no es el camí, i encara necessita més negatives espanyoles per iniciar el camí cap a l’estat propi, i no te prou opcions amb si o no en un referèndum, no se quines opcions vol més, un potser si, no hi ha mitjos estat, o ets o no ets, no es pot seguir enganyant indefinidament a la ciutadania d’aquesta manera, o sigui que camí compartit si, però de cap a la única via que nomes depèn de nosaltres, la resta no depenen de nosaltres, i fa temps que estan tancades, d’altra banda federar-te amb qui ha estat abusant de tu durant el últims 300 anys, es una opció indigne, i molt poc seriosa.