ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

FORA DE LA HISTÒRIA

General

El President Mas, durant la presentació del llibre que recull una vuitantena d’articles del conseller de cultura, Ferran Mascarell, ha avisat que qui no se sumi al pacte fiscal, i reclamar un tracte just des del punt de vista dels recursos propis, quedarà una mica fora de la historia, advertint que la unitat no serà real, si els partits no son forts i independents, alhora ens diu que Catalunya necessita un estat, i que si no pot ser l’espanyol, haurà de ser un de propi. Paraules i més paraules, que ja reclamant un pas endavant, i entonar “ara, si toca”.

Efectivament, en aquesta presentació parla del sentiment i objectiu molt àmpliament compartit en el tema financer, assumint que es un projecte de govern, però també ho ha de ser de país, i qui no hi sigui quedarà en fora de joc, tanmateix amb un advertiment clar al PSOE-C, ha reclamat partits amb  capacitat d’actuar a tot arreu amb una prioritat que sigui la catalana. També ha constatat que la necessitat de tenir un estat cada cop es més forta en la mentalitat de la societat catalana, i es una necessitat real, que si no pot ser l’estat espanyol ha de ser un estat propi, i recordant que per damunt d’això ja la nació, que vol dir la cultura, les arrels comunes, la personalitat pròpia, i els valors compartits, i no vol posar terminis, ja que no deixa de ser un divertimento, perquè en el fons no està a la nostra mà.

 

Jo crec que en Mas te raó en quedar fora de la història, però no pel pacte fiscal, sinó per no donar suport a l’única sortida a la crisi catalana, com es la creació de l’estat propi, qualsevol altra formula es una pèrdua de temps de conseqüències molt greus pels nostres interessos, que estan per damunt de qualsevol tàctica partidista que no ens porta enlloc, això si que es un projecte de país, i no pactes que saben perfectament que no depenen de nosaltres, i que en qualsevol cas seran decidits unilateralment, i en aquest cas negativament, per tant la prioritat catalana hauria de ser un tema general, i no de partits determinats, ens diu clarament de la necessitat d’un estat, i sap positivament que l’espanyol es i serà nociu pel nostre desenvolupament com a poble, per tant no hi ha altre opció.  Evidentment no comparteixo que per damunt d’això hi ha la nació, aquesta sense un estat no es res, un estat es el màxim reconeixement i blindatge com a poble que pot tenir un col·lectiu o territori, i aquest nomes es donat per aquesta personalitat i valors compartits que tenim, i que ja van incorporat en un ens estatal, tampoc estic d’acord en el divertimento, ja que si la diagnosi tots estem d’acord, ara cal aplicar la solució, i la concreció es fonamental, ja que si que esta a la nostra mà, ja que nomes depèn de nosaltres, tot just al contrari que el famós pacte fiscal.

 

Els arguments son innombrables davant la força sense raons, i per exemple un estudi de la Universitat de Harvard, demostra que l’economia dels estats petits s’adapta millor, i es més competitiva en un entorn globalitzat amb estats més grans, i esta millor preparat per afrontar la crisi, ja que al ser un mercat interior petit, s’orienten a l’exportació, les societats petites estan més cohesionades, i més fàcil de gestionar, apart es més adaptable als canvis per la seva mida petita. Son més arguments racionals que donen a Catalunya més punts  a favor per veure el seu futur com estat, i fugir d’aquest forat negre on ens porta l’estat espanyol, on la seva sortida de la crisi es gairebé impossible, pel tipus d’economia espanyola, i el seu caràcter i objectius vers nosaltres, com deia al principi ara nomes es pot  anar cap al “ara, si toca”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.