ALBERT CORTES MONSERRAT

Segons els sondejos, els independentistes flamencs del N-VA, haurien aconseguit la victòria a Flandes i a tot Bèlgica, a l’espera que finalitzi l’escrutini. Per tant es probable que davant la presidència de torn de l’Unió Europea que ostentarà Bèlgica, el president comunitari podria ser l’independentista Bart de Wever. Aquests comicis han arribat desprès que la coalició d’aquest estat fos incapaç de mantenir el govern, i sembla que l’escletxa al cor d’Europa podria ser un exemple a seguir.

Aquest partit durant la campanya, i per captar l’electorat flamenc, ha arribat a proposar un canvi d’estat federal a confederal, on els flamencs i els valons conviurien amb els seus propis estats amb gairebé competències plenes, una proposta que pot haver estat clau per la possible victòria. Han baixat els crits del catastrofisme que alguns interessadament auguraven per la independència de Flandes, i així asseguren que amb pocs anys la independència total serà un fet que caurà pel seu propi pes. La independència unilateral semblava l’excusa, per tal que els valons davant la comunitat internacional extirpessin Brussel·les de Flandes, i així impedir la independència de la totalitat de territori. Tota aquesta situació ja ha portat a dir als líders valons,  que davant aquesta ruptura també se’n podrien sortir. De totes maneres el procés encara es pot allargar, ja que les negociacions per formar govern en aquest territori acostumen a ser llargues, i amb la perspectiva de la presidència comunitària, la resta de partits podrien unir les seves forces i impedir el trencament.

Aquest procés, tot hi ser llunyà per Catalunya, pot posar la primera pedra de creació de nous estats en l’Europa occidental, i comprovar com funcionen les coses en forma d’integració a la comunitat europea, i validació internacional sense escarafalls, tota una lliçó pel nostre propi procés, i un exemple clar per trencar moltes pors que hores d’ara no deixen decidir una part de la població per l’opció de l’estat propi.  La internacionalització del conflicte es un punt bàsic en el procés, i els casos d’Escòcia, Flandes o Grenlàndia poden ser exemples molt vàlids per les nostres terres.

El nostre moviment va cremant etapes, i ahir mateix tot i les dificultats, intents de boicots, i potser una data no molt encertada, la manifestació de la PDD va obtenir una bona nota, i una convocatòria de gent notable, fet que dona visibilitat a la bona salut de l’opció independentista.  Ara cal veure en aquest mes proper, si fructifica la llista unitària per l’estat propi, tant reclamada, i que ha de ser el pal de paller per encendre la flama dins el mateix Parlament, i fer del somni una realitat, com sembla esta a punt de produir-se als nostres veïns belgues.

 

 

.