FERMESA
Avui llegim en diferents mitjans com pensa aplicar el Govern espanyol l’article 155 en cas de que la resposta del President Puigdemont dijous no sigui satisfactoria. Un despropòsit de grans proporcions.
Suspensió del Parlament i Govern per evitar un govern paralel. Els ministeris agafarien les regnes dels Departaments catalans del seu ram i una Comissió presidida per Soraya Saenz de Santamaria dirigiria Catalunya fins convocar unes eleccions autonòmiques. Tot això amb unes dates efectives que anirian al voltant de finals de la propera setmana i amb el triumvirat PP, PSOE, Ciudadanos amb plena sintònia i fent conjuntament la feina bruta.
Realment si algú encara dubtava del paper de titella del socialisme espanyol, complice absolut de la deriva feixista del Govern Popular, no crec que ja no tingui cap dubte. Son el mateix, formen part del mateix sistema i els seus objectius van en el mateix camí.
Davant aquesta deriva, en un context on hi ha dos presos polítics amb una previsió que no seran els últims, amb el Major Trapero com a proper de la llista i una intervenció ja de facto a Catalunya, i la col·laboració activa dels mitjans afins fabricant un relat manipulat que no posa aturador a l’odi al territori català. De fet avui en tenim un exemple amb la mesquinesa d’Enric Hernandez a El Periodico i el seu odi i falta de tota ètica per la professió quan tracta les aspiracions legitimes del poble català.
Davant tot això, podem tornar a mostrar al món com ahir la nostra mobilització exemplar i pacífica com sempre, i que segur el dissabte tornarem a demostrar amb nota, però amb això no n´hi ha prou. Falta la determinació del Govern que amb la seva aposta lloable pel diàleg no pot ser excusa per dilatar decisions que ja no poden esperar gaire més. Un cop arribat al limit de dijous, l’aplicació del 155 començarà a correr i cal aixecar la suspensió de la declaració d’independència amb la formula que es cregui més oportuna i començar a actuar com un Estat dins les nostres possibilitats i la repressió que seguirem veien damunt els nostres caps. De totes maneres, amb un missatge clar al món que segur començarà a donar els seus fruits en forma de reconeixements i també permetrà actuar davant la ofensiva estatal espanyola amb unes eines que ara no tenim.
Per tant, fermesa, convicció i esperit per encarar aquest tram decisiu de la nostra historia.