ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

FEM VIA CAP A LA CONSULTA

General

La demostració del poble de Catalunya d’ahir, ja te un lloc als futurs llibres d’història que no tinguin res a veure amb el Ministre Wert. Una cadena humana de 400 quilòmetres, 1600000 persones participant cívicament i amb un anhel col·lectiu sense fissures es suficient per demanar a la nostra classe política que faci la seva feina i doni aquest pas decisiu de donar data, pregunta i respostes per certificar aquesta majoria social que clarament ja es veu definida.

 

Una demostració d’un poble des inhibit, que no ha de demanar permís per demanar el que vol, que ho vol referendar a les urnes, encara que les mobilitzacions reals i tot tipus d’enquestes ja dona una majoria clara i suficient. Una via que dona un missatge a tot el món i que deixa veure que contra la voluntat d’un poble no hi valen excuses de mal pagador per part del seu propi govern, encara que aquest estigui en un estat global, on les primeres respostes confirmen si calia que no hi ha cap voluntat democràtica, ni cap espai per escoltar la ciutadania.

 

Sentir el ministre de l’Interior dividint la xifra donada per la Conselleria per quatre, parlar de divisió de la ciutadania catalana, i posar la Constitució com sempre per davant com un obstacle per impedir la democràcia es una rutina que malauradament no podem canviar. Primer dir que l’ANC no dona xifres, per tant aquestes son oficials i no de l’organització, girar la cara i no voler veure com un poble es capaç d’aconseguir gestes com aquestes es voler crear una realitat paral·lela que no porta enlloc. Parlar de divisió quan una democràcia es precisament això, ja que una consulta o eleccions sempre dona resultats diversos amb la majoria com a guanyadors, i ningú  ho qüestiona, per altra banda els independentistes quan érem minoria també hi havia divisió, però llavors ningú diu res, ara que hi ha majoria independentista, no es pot variar el criteri, per tant cap divisió possible. Trobem l’excusa de la majoria silenciosa, aquesta es bona, aquesta gent que no va anar a la Via, una part podia estar d’acord, altra no i un altra part no tenir clar la seva postura, però veure clar que les urnes han de resoldre la situació. Apart en qualsevol democràcia no hi ha ni minories silencioses, ni majories silencioses, els resultats compten el que participen, els que no ho fan simplement accepten el resultat.

 

Per últim la Constitució aplicada com un decret de qualsevol dictadura feixista, ja que serveix per impedir que la ciutadania expressi la seva voluntat democràtica. Per tant no podem esperar massa cosa més d’una Espanya que ni ens vol escoltar, ni ens vol entendre, simplement ens vol com ella vol que siguem sense comptar amb la nostra opinió com ha fet sempre.

 

El govern català ha de ser valent i donar data i pregunta de la consulta tal com demana la majoria popular, si al final tècnicament no es pot fer, sempre pot quedar unes eleccions plebiscitàries a la mateixa data o una declaració del Parlament amb els representants escollits pel poble.

 

Catalunya ha dit prou, amb 299 anys de maltractament, greuges i intents de desvirtuar la nostra identitat crec que ja n’hi ha prou. Com deia aquell, i quan ha de durar la broma?.

 

  1. La broma cruel i despietada de voler esborrar-nos del mapa de les nacions europees, espero que ja s’estigui acabant. El context ha canviat molt, i si abans ho arreglaven amb la força de les armes, ara ho tenen malament. Espero que els puguem derrotar amb unes armes diferents: mobilitzacions pacifiques, democràcia i civisme. Com diuent Obrint Pas: “No podran fer res contra un poble unit, alegre i combatiu”. I així he vist a la nostra gent, tant a la manifestació de l’any passat com a la Via Catalana d’enguany.
    Salut i independència!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.