FE EN LA UNITAT D’ESPANYA
Aquells interessat en terceres vies, ja poden anar oblidant les seves intencions, res ha canviat a l’horitzó. Espanya no pensa canviar ni oferir absolutament res. No hi ha dubte que cal seguir insistint, però amb la idea clara que dependrà bàsicament de nosaltres seguir el procés endavant i teixir aquestes complicitats internacionals que ens emparrin.
Anar vestit de militar, ja es un fet que dona idea del sentit imperatiu i autoritari d’una monarquia caduca com l’espanyola i una dinastia de tant mal record per Catalunya al llarg de la història. Parla de respecte i lloar les diverses llengües a l’Estat quan la realitat es un total atac frontal i menyspreu a totes aquelles que no son el castellà es d’un cinisme a prova de bomba. Cap menció als atac al català en forma de Lapao, Valencià, nul intent de reconeixement a la Unió o la Llei Wert entre molts altres atacs. Cal tenir barra per fe el discurs que ha fet.
La unitat per sumar diversitat i tots amb un objectiu comú, com si fos una veritat inqüestionable i on la societat res te que dir. En un sistema dictatorial s’entendria aquest apartat, però en una democràcia es obsolet com la monarquia mateixa. El poble te la paraula i decideix si es vol sumar a aquesta diversitat, que per cert es per imposició sense alternativa i uns objectius que sempre afavoreixen els mateixos.
Una monarquia renovada ens diu, quan el discurs es molt antic i no ha canviat ni una coma. De fet el no aplaudiment del President Mas es un acte de dignitat que cal valorar a aquestes alçades del procés.
En definitiva, l’Espanya que canvia de cares, però no evoluciona i el que e pitjor, no te cap intenció de fer-ho. Adéu tercera via.
Però el nou rei es va equivocar, hagués hagut de dir “Moltes gràcies” en els diferents accents de cada llengua. (potser no tenia prou temps de discurs…)
Gabriel