FALTA DE RESPECTE SENSE LÍMITS
Realment, es curiós que acusin de barrejar política i esport concretament a la federació catalana de patinatge, quan encara recordem els moviments bruts, coaccions i diners públics utilitzats per frenar l’admissió com a membre de ple dret de la catalana. Per altra banda demanar votar en un estat democràtic, no es política, es o hauria de ser simple normalitat, es veu que no i es considera com un extra. De totes maneres una possible inhabilitació deixaria la selecció espanyola i la mateixa lligua d’aquest esport ferida de mort, i la resposta hauria de ser la retirada dels nostres èquips i la creació de la nostra pròpia lligua on més del 90% dels actuals son catalans. Una mostra més de l’estimació i nacionalisme agressiu de l’Estat.
En Juncker segueix els passos de Barroso, però per sort ell no decidirà el cas de Catalunya, i no es pot dir que es respecta el resultat d’un referèndum i alhora castigar-lo, no te cap sentit, i aquest afer intern en breu serà damunt la taula, igual que el resultat escocès, en aquest moment l’afer ja serà un tema a resoldre per Europa i el sentit comú i interessos sembla que coincideixen.
En Pedro Sanchez, es la renovació amb les idees de sempre, defensa radicalitat democràtica, però no pels catalans i posar les urnes per resoldre una petició majoritària de la societat catalana. Un despropòsit que torna a deixar sense efecte aquells que volen esperar un possible canvi de govern espanyol que com es veu no canviarà de recepta.
Amnístia Internacional fa una interpretació molt particular del dret a l’autodeterminació, el nega saltant-se moltes resolucions internacionals, i demostra un posiciona ment contrari al procés català, caldria que els seus socis catalans en prenguessin nota.
En definitiva, menys preus a la democràcia que cada cop queden més en evidència.