ALBERT CORTES MONSERRAT

Sembla molt fàcil menysprear la democràcia i el dret a decidir dels catalans. En tenim diferents exemples com la petició d’inhabilitació a la selecció catalana d’hoquei patins per la seva reivindicació a votar a la Copa Tricentenari, la defensa de radicalitat democràtic de Pedro Sànchez, candidat secretari general PSOE alhora que rebutja la consulta, o les declaracions de Juncker a l’Eurocambra dient que amb una carta no ets membre de la Unió Europea i la negació del dret a l’autodeterminació per part d’Amnistia Internacional que hauria de fer reflexionar els seus socis.

Efectivament, el CSD es planteja prendre mesures contra els jugadors catalans i organitzadors del torneig del Tricentenari d’hoquei, tot per pel “I want to vote”, parlen d’una inhabilitació als jugadors i mesures contra la Federació Catalana pels permisos dels partits. Per altra banda Juncker, un personatge amb poca credibilitat i que diu tenir gran respecte per les expressions democràtiques, però no l’arrogància, deixant l’afer amb una no resposta. Amnístia Internacional diu que internacionalment no hi ha una definició acceptada del dret a l’autodeterminació, i es un dret que no es reconegut de manera unilateral. Per últim Sanchez pel PSOE lloa la radicalitat democràtica del partit per escollir els seus càrrecs, però nega la consulta catalana portant-la cap a la reforma constitucional.

Realment, es curiós que acusin de barrejar política i esport concretament a la federació catalana de patinatge, quan encara recordem els moviments bruts, coaccions i diners públics utilitzats per frenar l’admissió com a membre de ple dret de la catalana. Per altra banda demanar votar en un estat democràtic, no es política, es o hauria de ser simple normalitat, es veu que no i es considera com un extra. De totes maneres una possible inhabilitació deixaria la selecció espanyola i la mateixa lligua d’aquest esport ferida de mort, i la resposta hauria de ser la retirada dels nostres èquips i la creació de la nostra pròpia lligua on més del 90% dels actuals son catalans. Una mostra més de l’estimació i nacionalisme agressiu de l’Estat.

En Juncker segueix els passos de Barroso, però per sort ell no decidirà el cas de Catalunya, i no es pot dir que es respecta el resultat d’un referèndum i alhora castigar-lo, no te cap sentit, i aquest afer intern en breu serà damunt la taula, igual que el resultat escocès, en aquest moment l’afer ja serà un tema a resoldre per Europa i el sentit comú i interessos sembla que coincideixen.

En Pedro Sanchez, es la renovació amb les idees de sempre, defensa radicalitat democràtica, però no pels catalans i posar les urnes per resoldre una petició majoritària de la societat catalana. Un despropòsit que torna a deixar sense efecte aquells que volen esperar un possible canvi de govern espanyol que com es veu no canviarà de recepta.

Amnístia Internacional fa una interpretació molt particular del dret a l’autodeterminació, el nega saltant-se moltes resolucions internacionals, i demostra un posiciona ment contrari al procés català, caldria que els seus socis catalans en prenguessin nota.

En definitiva, menys preus a la democràcia que cada cop queden més en evidència.