ALBERT CORTES MONSERRAT

El president Montilla ha anunciat tot cofoi, junt el ministre de Fomento Jose Blanco, el traspàs del servei de Regionals a la Generalitat a partir de l’1 de  gener de 201,1 i amb unes condicions semblants a Rodalies, o sigui un engany o un miratge per seguir amb aquesta fantasia autonomista que volen imposar com sigui. Per altra banda el Partit Popular ja ha aprovat portar als nostres amics del Tribunal Constitucional, la prohibició del Parlament a les corrides de toros, amb l’argument que tant sols tenim competències reguladores, i no prohibitives. Es una paranoia que sembla no tenir final.

Efectivament, un cop de mà dels companys de Madrid al govern de la Generalitat, i especialment al grup socialista, amb una nova competència fantasma en forma de trens regionals, i que ja ha rebut el qualificatiu d’alt valor simbòlic i polític. Aquest no inclou els serveis AVANT, que son d’alta velocitat, i com sempre aquest acord de pa sucat amb oli no quantifica el cost de la operació, també com sempre no inclou infraestructures ni els trens abans esmentats, tant sols la inspecció, trajectes i tarifes, cosa que Blanco suposo que amb sarcasme ha qualificat d’aposta forta per Catalunya, i compliment íntegre de l’estatut. També com es costum els detalls econòmics es resoldran en aquesta imaginativa comissió bilateral, on un decideix i l’altre obeeix.  Per altra banda els recurs popular pels toros arribarà al TC, desprès de la reunió d’aquest partit amb diversos representants toreros, parlen de infringir diversos articles de la Constitució, també ajuda el PSOE que va confirmar que les competències sobre braus seran traspassades al Ministeri de Cultura.

Aquesta es la realitat de la imaginaria quota de poder catalana dins aquesta Espanya plural i fantàstica, una nova burla dels governs espanyols i català amb un traspàs fantasma com el de Rodalies, on l’anunci es simplement fum, ja que no s’ha acordat la quantitat que hauria d’acompanyar el traspà,s i on l’essència continua sota el poder central espanyol, i on el català simplement aplicarà les tarifes i corregirà els trajectes, aquesta es la gran competència que ens volen vendre.  Competències de fireta a preu d’or, per crear una mena de  il·lusió òptica en forma de nació seriosa, que en realitat es una autonomia de tercera sense capacitat per decidir res. Aquesta tàctica es complementaria amb la del nul respecte al Parlament català, i amb el poc que pot decidir, no assumir la seva majoria democràtica, i esperar l’aprovació, per tot seguir esquarterar la decisió al TC, ara ha estat el torn dels toros, que aniran al Tribunal i al final acabaran per imposició a ser legals en territori català, validant la tortura un altre cop, diuen que regular no es prohibir, aquesta si que es bona, aquest concepte avarca des de la prohibició a l’expansió més agosarada, tot es regular. A partir d’ara es veu que no. Quan es tracta de Catalunya, tot s’hi val per menysprear i ignorar que existim per imperatiu legal.

Aquesta es la situació on ens trobem, es un punt de no retorn, i el territori tant sols te els seus ciutadans per donar el tomb a la situació, i dir prou a tant d’engany d’aquí i d’allà. Cal parlar clar, i dir les coses pel seu nom, altrament i malauradament farem valida aquella dita que diu, que cada poble te el que es mereix, i jo crec que nosaltres ens mereixem molt més que aquesta misèria i demagògia habituals.