FA FÀSTIC
Les declaracions ahir del periodista Eduardo Inda sobre la violencia a Catalunya, deixant per la historia la frase que n’hi havia més que en l’època més activa d’ETA, afegint a aquesta mesquinesa que allà es podia matar algun jutge o fiscal, que tampoc van ser tants.
De fet en el temps actiu de la banda terrorista, 829 persones van ser assassinades, per cert victimes que avui han estat menyspreades per Inda i comparades amb pintades a seus de partits o agressions nomes vives a la ment malalta d’aquest personatge.
Realment com ha contestat el líder de Podem Albano Dante Fachin, “Vosté fa fàstic”, a pesar del seu posicionament polític respon que ningú mai l’ha amenaçat, ni increpat pel carrer. De fet no calia aquest aclariment ja que tots ho sabem, però es significatiu.
Realment, Fachin ha fet la millor definició que es podia fer “fa fàstic”. No tot s’hi val per defensar unes idees. Hi ha una cosa que es diuen arguments i aquests no poden ser tant esbiaixats o inventats en una ment malaltissa amb l’únic objectiu de crear una realitat paral·lela que ens serveixi de coartada per futures actuacions, ja que la real no ens serveix pels nostres interessos.
Juga amb les víctimes al País Basc hauria de provocar reaccions de les associacions que les recorden i de la bona gent en general. Malauradament estem acostumats a la banalització del nazisme i el terrorisme amb una comparació amb la democràcia que no es de rebut.
Aquesta mena de periodisme, per dir-li d’alguna manera crec que es constitutiu de delicte, per manipulació i incitació a la violència. Crec que el Govern espanyol en dona una gran clau, aquella frase recurrent “la llei està per damunt de la democràcia”. Aquesta barbaritat en qualsevol estat civilitzat deixa la gent indefensa i a les mans d’aquests personatges que maneguen els fils del poder sense cap contemplació ni respecte a la societat que en definitiva es la que en un estat democràtic ha de ser el poder central.
En definitiva, un nou atac al que ja ens estem acostumant i que marca clarament el tarannà de l’Estat en un procés exemplar i democràtic com el català.