ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

FA 30 ANYS VA SER LA FOSCOR I ARA ES LA LLUM AL FINAL DEL TUNEL

Sense categoria

Avui fa 30 anys de l’intent de cop d’estat a l’estat espanyol per part de Tejero i els seus nois, i on es va pontificar la figura del Rei Borbó, com un abanderat de la democràcia, i com un fracàs dels que volien tornar al regim dictatorial, encara que jo crec que els objectius pel que fa a Catalunya els van complir plenament. Avui ens trobem una nova enquesta de l’Esade i la Fundació Carulla, on ens diu que un 21% de la població, el triple que fa 10 anys, es mostra clarament independentista, i en un referèndum la victòria del SI seria una realitat, amb un 45% dels catalans per aquesta opció, i tot això abans de la sentencia del TC, crec que el Parlament hauria de començarà a prendre nota.

Les mancances d’una transició dirigida pels mateixos que movien els fils a la dictadura, va quedar en evidència aquell 23 de febrer, amb una escenificació d’uns militars colpistes, un personatge principal segrestant la cambra espanyola de representants, amb un Fraga fent-se el valent, quan era un home de la dictadura, amb la seva part de responsabilitat amb l’horror de la sang que va vessar el dictador,  i uns tancs que van sortir al carrer a la ciutat de València, i l’arribada als altars de la democràcia del Rei Borbó, precisament el mateix que va nomenar el dictador sanguinari, i que posteriorment amb el tractat sagrat anomenat Constitució anava amb el pack, en una decisió sorprenent, ja que el sistema enderrocat per la dictadura era una República, i per tant no tenia sentit canviar-lo unilateralment, una prova més de la farsa d’aquesta democràcia. Aquest ensurt militar va succeir en una època on els sistema autonòmic estava en plena ebullició, i les nacions pels quals s’havia creat, el País Basc ja havia aconseguit el seu concert econòmic, i Catalunya a pesar de rebutjar-lo, un altre indignitat dels responsables per aquells temps, demanaven competències que precisament per la seva historia, la majoria ni contemplaven, i anaven més enllà del que havien calculat en un principi. Per tant van pensar una manera d’aturar aquesta descentralització excessiva per l’imperi, i amb la cultura de la por, molt tradicional a l’estat espanyol, van fer aquesta comèdia militar, van reforçar la corona, i van aturar el reforçament de les dues nacions atrapades en aquest estat que no es el seu. Posteriorment va venir la LOAPA, i el cafè per a tots estava servit, i Catalunya aigualida al mig d’aquelles comunitats artificials creades per aquest objectiu.  Ara 30 anys desprès be la segona batalla, no per aigualir-la, sinó per fer desaparèixer la seva identitat definitivament. De totes maneres els temps bufen vents de llibertat, i el continuat maltractament espanyol ha donat els seus fruits, i en aquest últim estudi de l’Esade i la Fundació Carulla, ens parlen del triple d’independentistes des de fa 10 anys, i amb un 45% de catalans votant SI en un referèndum d’autodeterminació, l’enquesta es titula Valors tous en temps durs, i es fa cada 10 anys, el temps es situa abans de la sentència estatutària, i amb una mostra de 1200 persones, i on l’aposta autonòmica segueix a la baixa amb un 50% de suport, que desprès dels fets des de llavors segurament haurà baixat encara més, per la impossibilitat d’aquesta opció.

En definitiva, el Parlament hauria de prendre molt seriosament el debat de la proposta de Solidaritat, i començar a veure que ja amb molts paràmetres favorables com la participació o la mobilització del SI, la victòria per l’estat propi seria un fet consumat, l’Estat espanyol, i la seva actitud, es una fabrica d’independentistes, a pesar del malament que ens ho fem entre nosaltres, es una reflexió que en aquest trist aniversari volia fer.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.