ALBERT CORTES MONSERRAT

El conseller Mas Collell en la seva intervenció en el Parlament pels pressupostos, ens diu que si Catalunya forma part voluntàriament  o no d’Espanya, ha de reclamar el que li pertoca, i si no ho rep que sigui expulsada. Per altra banda a la Unió Europea, i amb la renovació del President i vicepresidents, s’obre una porta per intentar posar el català en el lloc que es mereix, això si, sempre amb el seu teòric estat en contra, i per la porta del darrere. Tot plegat força lamentable.

Efectivament, en Mas Collell desitja que Espanya expulsi Catalunya de l’Estat si no rep el que li pertoca. Parla de que en forma part voluntàriament o no i te dret a reclamar, en relació a la demanda de bons perquè les comunitats autònomes pugin refinançar el seu deute, i dels milions que el sistema tenia previst, i que l’Estat ara ens nega. Ha manifestats que no es necessita demostració que Catalunya com a país independent seria viable, cosa que la diputada del PSOE-C li ha retret, ja que per una banda demana l’aval estatal al deute, i per altra amenaça amb la independència, com una parella que es separa i s’estima alhora, qualificant l’actitud del conseller amb un símptoma d’esquizofrènia. Per altra banda, hi ha un front comú d’eurodiputats catalans per aprofitar l’elecció del nou president aliat amb la causa del nostre idioma, i aprofitant que Vidal Quadras perd influencia, desprès del minut de silenci que va proposar i es va dur a terme per Vaclav Havel i Manuel Fraga, qualificant el segon d’artífex de la democràcia espanyola i oblidant el seu passat. De totes maneres el PSOE com sempre no ha donat gaires senyals de donar cap suport a la causa, i la lluita per convèncer una majoria serà decisiva.

Realment les contradiccions del Conseller Mas Collell son flagrants, vol fer us de la causa independentista, però sense renunciar a l’Estat espanyol, i això es indigne i covard alhora, ja que suposo que deu saber que el poder el te l’Estat espanyol, i ell decideix quan es salta les normes o no, les comunitats son simples eines administratives amb un paper predestinat dins el conjunt. Espanya mai ens expulsarà, ja que el botí anual català es massa valuós per renunciar a aquests robatori sense precedents, per altra banda i com diu la diputada socialista seria força esquizofrènic, i una falta de dignitat total, ja que si tant injust es el tracte, no pots esperar que l’altra part et faci la feina bruta, altra cosa seria una nova vergonya per la nostra historia, com ho es el dubte de si Catalunya forma part voluntàriament d’Espanya o no, que no s’enrecorda com va començar la nostra relació, una conquesta militar mai es voluntària, apart es la demostració que una nació no es nació si no ho vol exercir, i en aquest cas hauríem demostrat la nostra falta de respecte per la nostra mateixa identitat. Alhora si tots estem d’acord que una Catalunya independent seria econòmicament molt rentable, i una dependent ja ho coneixem, i a més nomes depèn de nosaltres, la pregunta seria a que esperen, o es que prefereixen la pitjor solució. Per altra banda a la Unió Europea, i com tenen que fer els territoris sense veu ni vot, i aprofitant la més mínima escletxa per treure el cap  sense el consentiment de l’Estat corresponent, la causa del català podria donar un pas endavant, de totes maneres haurien de tenir molt clar que tant PSOE com PP i les seves respectives seus catalanes, faran el possible per avortar qualsevol possibilitat de que la nostra llengua tingui un reconeixement europeu, per molt que Vidal Quadras hagi perdut pes, de totes maneres, un diputat de qualsevol democràcia que fa un homenatge a un feixista que formava part d’una dictadura,  i amb crims de sang en el seu currículum, no hauria de poder exercir càrrecs públics en cap democràcia, es una mesura bastant raonable, d’altra manera personatges com aquests poden dur la seva xenofòbia miserable, en aquest cas contra Catalunya a llocs on no caldria arribar-hi, i que fan que causes tant justes com es la llengua catalana, hagi dissimuladament de fer servir la porta de servei per poder treure el cap.