EXPLICACIONS INDECENTS
Escoltava ahir la nova Consellera Teresa Jordà, que fins ara estava a Madrid parlar clarament del SI d’Esquerra a la Moció de censura a canvi de res i sense negociació, tot ben disfressat i amanit per justificar el que no es pot justificar.
El mateix podridero dir d’una entrevista a Gabriel Rufian amb el sentit de dir que no espera canvis del Govern de Pedro Sanchez, i considera nefast els primers noms com a ministres, alhora que aquí si es desmarca de la cantarella d’acostament de presos per exigir l’alliberament.
Realment l’art de fer política es representar una part i negociar amb altres per arribar a acords, aquests per força han d’incloure elements de les dues parts i condicions, mai poden ser un xec en blanc com sembla el cas. De fet intentar justificar aquest si, dient com la consellera Jordà que va ser un No a Rajoy i un Si a Catalunya es força lamentable. El vot va ser un SI a un partit cómplice com el que més del 155 i que ha avalat tota la política judicial i repressiva fins al moment contra Catalunya, per no parlar dels insults gratuïts del seu líder al nostre President dia si i dia també, això també li deuen dir “talante”.
Les primeres decisions no fan res més que confirmar el que tots sabiem, Ministres com Borrell, participant conjuntament amb l’extrema dreta en manifestacions i volent desinfectar l’independentisme amb un discurs xenòfob i contra Catalunya i la democràcia en general, el control financer i veurem com intenten fer gests per tornar al 2010 i parlar de l’Estatut com a parany per oblidar l’independentisme, per cert i aviso un Estatut que tampoc complirien com han fet sempre.
El tema presos es simptomàtic del moment que vivim, amb l’insistència a l’acostament com a repte que cada dia escoltem, perdent la perspectiva que l’objectiu normal seria el seu alliberament fins com a mínim el seu judici, ja les irregularitats de Llarena i el relat inventat per justificar aquesta presó son il·legals com s’encarrega de demostrar Europa cada cop que ha hagut de parlar, per tant no cal entrar en aquest joc de normalitzar el que no ho es.
La pregunta segueix sent, si com diu Rufian no esperaven res del Govern de Sanchez, com es justifica el vot favorable, crec que de cap manera i senzillament ha estat part d’aquesta claudicació que hem anat veient als nostres partits volent disfressar un autonomisme de República quan tots sabem que això no es possible.
El que mai ens mereixem, son explicacions indecents.