ALBERT CORTES MONSERRAT

Seria molt fàcil parlar de Barcenas, d’un president plasma que no respon les preguntes del periodisme i no dona explicacions, dels sobres que van i venen, i de la corrupció en general, que segur en parlarem. De totes maneres hi ha detalls que no poden passar desapercebuts o amagats per poder veure quin tipus de democràcia va elaborar la falsament dita transició i que es el que tenim al davant. Talarn es un gran exemple com diu Vicent Sanchis i que hauria de fer reflexionar a tothom. Els dos tipus que ens descriu l’autor, clarament parlaríem del segon i aquest “Catalunya es naturalment Espanya” i “A España hasta morir” son rèmores i arguments molt vàlids per voler fugir i crear una vertadera democràcia sense aquest llast que com van dir ho  va deixar “todo muy bien atado”.

Dos exèrcits

 

Vicent Sanchis Llacer

Hi ha, almenys, dues classes d’exèrcits. Els que han estat conseqüència d’una revolució democràtica o s’han consolidat en un sistema democràtic i els que s’han definit o justificat històricament per rebentar-los, és a dir, els que ho són com a resultat d’una dictadura o l’han propiciada. Els primers estan subordinats del tot al poder civil i consideren lògic i natural que sigui el poble qui decideixi. Els segons tenen valors inalterables, immortals, per sobre de qualsevol altra consideració, també democràtica. La democràcia és relativa. Dijous passat, a l’acadèmia de suboficials de l’exèrcit de terra de Talarn es van lliurar els despatxos als membres de la 38a promoció. El director de l’acadèmia, el coronel Luis Coscuera, va fer inflar pits i rodolar llàgrimes galtes avall quan va proclamar a la manera castrense que “Catalunya és naturalment Espanya”. Al darrere, un monòlit concretava el darrer sentit de la frase: “A España servir hasta morir.” Primera o segona classe? Es queden a Talarn perquè Talarn ho ha demanat.