ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

EXEMPLE: NOVA ZELANDA

Aquest estat oceanic es un exemple amb la lluita contra la pandèmia, l’ha controlada amb uns 1500 infectats i una vintena de morts.

De fet aquest Estat va fer les mesures més dures quan hi havia pocs casos en el món tancant les seves fronteres, va imposar quarentena a totes les persones que van arribar al país, un extens bloqueig i una gran operació de rastreig de contactes i proves. Bona part de l’activitat comuna va quedar tancada ja el mes de març i ara poden dir que han vençut la batalla. La segona part es la reactivació de l’economia on la Primera Ministra Jacinta Arden proposa una setmana laboral més curta amb quatre dies i tres festius amb treball més flexible per conciliar feina i família i fomentar el turisme intern per reactivar l’economia.

Segurament aixó i amb la mentalitat que coneixem i gestió consumada podria ser d’un altre planeta, però no es de la mateixa Terra i demostra que hi ha altres formes de veure els problemes i sobretot d’escoltar la ciutadania posant aquesta en el centre de les decisions ja que ella ha de ser la beneficiaria de qualsevol gestió.

Segurament això tant simple, es utòpic en les nostres contrades on veiem com un Estat autoritari ha aprofitat una pandèma per recentralitzar encara més el poder i retallar drets tant bàsics com els de manifestació o opinió sense manies amb els resultats de vides perdudes que tots coneixem. Uns representants com a simples peons del sistema que no te amb la ciutadania cap base efectiva. A Catalunya també hem vist coses similars i triant sempre la obediència en comptes dels drets i les vides dels ciutadans amb el poder com a rerefons, encara que sigui per validar un sistema que desprès es la base electoral de les seves propostes critiques.

Dona enveja veure com un mateix món te diferents velocitats i diferents maneres de gestió amb un poble controlat que no sembla aprendre la lliçó i que concretament a Catalunya ja sembla haver deixat enrere les reclamacions de fa 2 anys que ara semblen molt llunyanes i amb uns mitjans col·laboradors amb el règim recordant allò de que ara no toca.

No fos cas que algú veies l’exemple de Nova Zelanda com un sistema a imitar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.