EXEMPLE DE LA NOSTRA VERGONYA
El diputat per Esquerra Gabriel Rufian, el mateix que un dia va dir que estaria 18 mesos a Madrid i encara segueix allà ha tornat a fustigar Junts i fer de crossa de Pedro Sanchez com si tal cosa oblidant el que teoricament anava a fer el seu grup a Madrid.
Ens diu que Junts trenca amb Sanchez per interessos comercials i ideològics, ha tornat equiparar als de Puigdemont amb la dreta i ultradreta espanyola i ha defensat les noves promeses de Sanchez per tancar acords que mai s’han complert i avanço que no es compliran mai. De fet Rufian ens diu que no han trencat per incompliments sinó pels seus propis interessos. De fet el vot negatiu el dijous passat de la senda de dèficit proposada pel Govern espanyol conjuntament amb PP i VOX i l’abstenció de Podemos i Compromis. Ha anat més enllà dient que fa mal a Catalunya amb el seu bloqueig al Govern espanyol.
Ja sona molt estrany que un partit independentista vagi a Madrid a fer política i col·laborar amb l’Estat del qual vol marxar i més des del 2017, encara ho és més que si hi va no sigui per bloquejar tot si les seves demandes o promeses rebudes no es fan realitat i encara sona més estrany quan el partit es converteix en una crossa d’un dels dos partits del 155 sense rebre res a canvi apart de gaudir de les cadires i el que això suposa individualment i pel partit. Dit això Rufian i cal dir-ho clar no ha fet res per Catalunya, ni li preocupa, la seva mentalitat netament espanyola i en aquest cas en la teoria de l’esquerra i la dreta, alineat amb la primera sense dir que per Catalunya no hi ha cap diferència, per si fos poc el fil de l’independència no li permet unió amb l’altre partit esmentat i el primer item és prioritari. Ataca en aquest segon i diu que no ha trencat pels incompliments, cosa que el seu partit sense treure res i enganyar a la ciutadania col·laborant en un relat fals d’èxits que mai veurem, però que pel que es veu tampol l’importen en absolut.
En darrer terme la coincidència de vot explicada ja dispara la seva teoria que son el mateix. Jo per exemple vaig votar no a l’Estatut retallat del 2006 i els Populars demanaven també el NO per motius molt diferents i no per això soc afiliat al Partit Popular. Una nova mesquinesa que hem hagut d’escoltar.
En definitiva, aquest vividor de la política, de fet com molts altres continua sent exemple dels personatges que diuen que ens representen.
Exemple de la nostra vergonya.