ALBERT CORTES MONSERRAT

El primer ministre del Regne Unit David Cameron va alliçonar al Govern espanyol sobre el respecte a la voluntat d’autodeterminació de Catalunya, i que no es podia ignorar les reclamacions d’un poble. Unes declaracions normals en un terreny democràtic, anormals a l’Estat espanyol. Per altra banda en Navarro vol eliminar el privilegi del concert basc per fer un sistema de finançament just per tothom, i també per Catalunya. Un nou engany que obvià el nostre drama sense cap complex.

Ahir en una trobada internacional el primer ministre britànic sense esmentar Catalunya i dient que no era ningú per dir a Rajoy el que era correcte, però alhora va expressar que no es pot ignorar aquestes qüestions de nacionalitat, independència i identitat. Cal tenir arguments per defensar-los i que la gent decideixi com es farà al Regne Unit amb Escòcia i la seva consulta legal pactada i amb col·laboració total per les dues parts. Aquestes declaracions, per altra banda normals trenquen la contestació de sempre, referint-se com afer intern espanyol.  Per cert el ministre Margallo ja ha contestat dient que Espanya es indivisible i que Adéu a Espanya, significaria Adéu Europa.

En Pere Navarro aposta ara per eliminar el concert basc i navarrès i insta al socialisme que parla de la falsa insolidaritat catalana que li donin suport, alhora defensa fer-ho dins la reforma constitucional que proposa, ja que no mes així es podrà construir un sistema just per a tothom.

Realment quan es lloen o passen a primer pla obvietats en qualsevol país civilitzat i democràtic, vol dir que alguna cosa no funciona correctament, i aquest es el cas. Cameron tant sols ha afirmat el que qualsevol demòcrata amb dos dits de sentit comú afirmaria. Cal escoltar el clam d’un poble i donar-li la paraula defensant amb arguments tots els punts de vista, però posant les lleis al servei de la societat que regeixen, d’altra banda son un llast sense cap sentit, nomes el control total i la retallada dels mateixos drets dels ciutadans. La resposta de Margallo i la famosa indivisibilitat com un càstig diví que mai es podrà trencar sona ridícul i dona idea del tarannà del personatge i l’Estat que representa. No hi ha res que no es pugui modificar si la societat per majoria ho vol, altra cosa es diu presó, i crec que la gent normalment vol marxar d’una cel·la i més si es innocent com es el cas, per altra banda quan en Cameron parlava d’arguments positius o negatius, es referia a arguments seriosos i contrastats no a mentides o amenaces de marxa d’Espanya equivalent a marxa d’Europa, quan precisament el protagonista res ha dit d’això, i tampoc hi ha legislació sobre el tema, a no ser que els desitjos i perversió del ministre espanyol siguin considerats llei, i crec que no.

Sí fem cas del sentit comú, segurament te més possibilitats de quedar-se fora de la Unió, l’Estat espanyol que no deixa de ser una rèmora de grans dimensions que Catalunya un estat petit, eficient i apartador a la caixa europea. Per tant queda clar, per si algú no ho tenia les diferències entre un estat democràtic i un que no ho es, i que ens oblidem de pactar res acordat amb l’Estat, cal fer el nostre camí.

En Navarro parla d’una igualtat eliminant el concert basc, però no diu res d’una igualtat eliminant l’espoli econòmic que pateix Catalunya, tota una declaració d’intencions per amagar la realitat.

En definitiva, cal seguir el nostre propi camí sense mirar enrere, tenim el mateix dret que qualsevol ciutadà del mòn.