ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

EXEMPLE ARRIMADAS

La nova desfeta de Ciudadanos a Madrid, tampoc ha servit perquè Ines Arrimadas presentes la seva dimissió i fes segurament l’únic gest honest que es podria recordar de la seva carrera política.

De fet dins el seu partit hi ha molts moviment per fer-la fora del càrrec que ocupa. Es un clar exemple de l’ética del poder. A les democràcies avançades i on la classe política te uns altres valors, desgavells com el patit per aquest partit serien absolutament suficients per presentar dimissions. Recordo que Ciudadanos a Catalunya va passar de ser primera força a perdre prop de 30 diputats i quedar en una posició totalment irrellevant, i a Madrid a passat de governar amb Ayuso a desapareixer de la cambra madrilenya. Si sumem això als ridículs resultats ja obtinguts a les cambres espanyoles que van provocar la dimissió de Rivera. Deixen aquest partit com un cadaver polític en vies de desaparició.

De fet la seva representació cada cop més minsa ens diu que Espanya ja no necessita aquest artefacte creat per unes circumstàncies que ara ja no interessen. Els seus creadors, es deien intel·lectuals, en realitat una colla de feixistes delirants carregats d’odi bàsicament contra la llengua catalana i de passada contra Catalunya en general, ja feien intuir quina seria la seva vida. Les seves intervencions carregades de mentides, crispació i odi visceral han estat la seva targeta de visita. No han aportat res, allà on han pogut contribuir a fer-ho, i quan les empreses de l’IBEX que els sustentaven han deixat de fer-ho, la seva caiguda ha estat ràpida. Intentant amagar la seva ideologia tocant a l’extrema dreta i un nacionalisme irracional, han intentat sobreviure presentant una centralitat que podia pactar amb tothom, i aquest missatge tampoc ha estat suficient, ja que no ha estat creible i ha cavat la seva tomba, amb uns vestigis aprofitats pels Populars, VOX i a Catalunya on els primers son residuals per un PSC que ja dona idea amb això de quina ideologia parlem.

De fet, al Parlament amb una minsa representació, vam poder veure com Nacho Martin Blanco o el fitxatge de l’ultra Anna Grau segueixen buscant la brega sense la més mínima preparació, guiats simplement per un odi mental. Son ultres que han aprofitat la política d’un Estat tant debil democràticament com Espanya, però que ja han estat amortitzats.

Arrimadas, ara segueix aferrada a una cadira, que aviat perderà, ja que un nivell tant baix i miserable no podia viure de la política indefinidament.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.