ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

EUSKALHERRIA i PAÏSOS CATALANS

Sense categoria

Prop de 200 jugadors bascos de futbol dels principals equips del territori, han signat un manifest a favor d’aquest nom, i no el d’Euskadi amb l’amenaça de no jugar el partit amistós de la selecció per Nadal.

 

El govern avui mateix ha donat la responsabilitat del nom a la Federació Basca, però es partidari del nom  “Euskadi” per raons històriques, cosa que comparteix l’executiu de Zapatero, quÈ ha manifestat que els jugadors tenen la llibertat d’expressar-se, però que no es bo portar qüestions a l’esport què divideixen la societat, i barrejar la política i el mon de l’esport.

 

Realment aquesta si que es bona, l’Estat que ha invertit mes diners i mitjans en perseguir les federacions catalanes que han obtingut o lluiten per fer-ho el reconeixement internacional per raons estrictament polítiques, ara vol donar lliçons en el tema, el cinisme del govern espanyol no et deixa de sorprendre mai.

 

Pel que fa els jugadors bascos, sento enveja sana pel seu atreviment i implicació en el tema, amb una amenaça de caixa o faixa a una federació que en el partit anterior contra Catalunya ja va utilitzar aquesta denominació què engloba tots els territoris bascos, i que si una majoria o vol així, no veig el problema per enlloc mes enllà de la política colonitzadora de l’Estat, que no en vol sentir parlar per imposició legal.

 

Ara per ara no m’imagino els jugadors catalans reclamant una selecció dels Països Catalans, que realment faria molta patxoca, però que segurament ni que s’arribés a un acord dels organismes esportius, els respectius governs i mitjans de cada territori, i sobretot del govern central voldrien impedir de totes les maneres, ja que podria obrir els ulls a mes d’un del potencial d’aquest territori amb el País Valencià, Catalunya, les Illes, Catalunya Nord i La Franja d’Aragó tant esportiu, com cultural, com sobretot econòmicament dintre la Mediterrània amb uns vincles històric entre ells que l’Estat ja s’ha encarregat d’anar dividint, trossejant, i deixant en el bagul dels records llunyans amb gran eficàcia, i ha espoliat curiosament a aquests a perpetuïtat, ha dividit la llengua i l’ha anat arraconant en benefici del castellà com a llengua dominadora i protegida.

 

Els polítics porucs com sempre d’aquí, i d’allà evidentment no en parlen gairebé mai d’aquest somni que volen deixar en una utopia irrealitzable per seguir gaudint dels seus privilegis en l’actual estat, i on treuen uns rendiments que no volen arriscar.

 

Es un somni que podria ser una meravellosa realitat, si la majoria ho volgués, i on jo crec des de Catalunya com a primer territori amb mes possibilitats de constituir un estat propi podria fer una mena d’efecte bumerang, i sobretot de visualització dels altres territoris per veure una  via de sortida, i evitar enfrontaments estúpids molts cops provocats per un tercer que segueix la seva feina fosca però contundent que li dona tenir un estat.

 

Ara espero sentir els Tamudo, Puyol o Xavi de torn que ja deuen estar pensant mil excuses per no participar en el partit  de Nadal, i estar a punt pels partits de la “Roja” que mai es volen perdre, ep!, no es critica, son uns professionals i sembla que han escollit.

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.