ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

EUROVEGAS: LA INVERSIÓ AMERICANA A CATALUNYA

Sense categoria

Molt de debat estem sentin a parlar sobre el macro projecte Eurovegas, que ens proposa un magnat americà per instal·lar-se a Catalunya. Les xifres fan ballar el cap, tant a ingressos, com a llocs de treball, com a la gran estructura de Casinos, resorts, salons de convencions, teatres i moltes coses més, i com sempre sembla que la lluita Madrid i Barcelona esta damunt al taulell de joc, evidentment si depèn de l’Estat no hi tenim res a fer, però si no es així, i fugint de models turístics, màfies organitzades, i altres arguments dels detractors, val la pena estudiar el projecte com una gran oportunitat, i no parlo com simple autonomia espanyola, sinó pensant en el nostre futur i petit estat dins la Unió Europea.

La meva opinió, es que es una gran oportunitat, i sense entrar a discutir les xifres, que no em semblen acurades del tot, per la seva diversitat en els mateixos conceptes. He llegit que el govern ho podria utilitzar com  a cortina de fum al fracàs al pacte fiscal. No veig que tingui res a veure, el fracàs del famós pacte ja el sabem ara, no tenim que esperar res, tractar de beneits a la població te un límit, i els nostres politics amb aquesta bestiesa de pacte ja esta arribant al seu final que tots sabem, i ja ha estat anunciat per l’única part que hi te veu i vot, que es la part espanyola, dit això les xifres son marejants, entre 160 mil i 260 mil llocs de treball entre directes i indirectes, estaríem parlant de  prop de la meitat d’aturats que te Catalunya actualment. El president defensa el projecte, i els detractors ja han sortit a escena, recordo que amb la construcció de Port Aventura, molts dels arguments contraris van sortir a escena, i el resultat ja hem vist quin ha estat, un gran negoci turístic per Catalunya, i una gran inversió positiva. La inversió de 17 mil milions es molt important, i no es pot menysprear, ens diuen els sectors contraris sobre el negoci del joc i un model que no es el del nostre país. Jo crec que s’ha de tenir una mirada llarga, i ser la primera destinació turística europea es un objectiu que per un futur estat europeu de petites dimensions es molt important. Els models son canviants, però poder gaudir d’un referent mundial que aporta negoci, gran quantitat de llocs de treball, millores en les comunicacions, i unes perspectives auxiliars al voltant del projecte fantàstiques. Els socialistes catalans, be lo de catalans es un eufemisme, ja han mostrat la seva negativa, per motius de model paisatgístic i turístic que no lliga amb el nostre, i s’insinua amb centres de prostitució i màfies. Realment ho trobo ridícul, que es que ara no tenim màfies i prostitució, suposant que així sigui, i pel que fa als models de paisatge, em sembla que ja s’han fet prou aberracions urbanístiques, i moltes sota mandats del seu partit, com per no ser cap veu autoritzada en aquest aspecte, la diferencia es que les primeres podien fer negoci, i en aquesta estan al marge. Per altra banda, i deixant de banda que aquest tipus de resorts i casinos atreuen a gent amb diners per gastar, això repercutirà a la ciutat, i per extensió al país. En aquests centres de convencions poden ser claus en un futur per atreure possibles convencions internacionals amb tot el que això suposa. En definitiva una porta oberta al món, que francament ens podria ser de molta utilitat amb un estat petit i desconegut, per posicionar-nos en el nostre nou estatus entre la resta d’estats mundials.

De fet, l’escull que es diu en forma de permissivitat de les lleis, no crec que sigui tant greu, i en definitiva les lleis com sempre dic son per servir-nos, mai a l’inversa, i per tant no tindria sentit perdre una oportunitat que potser mai es tornarà a presentar per qüestions legals, o d’altre tipus que molts cops ens han fet perdre oportunitats que acabarien repercutint positivament a tota la ciutadania. Ningú obliga a assistir a aquest macro projecte, però amb una visió de futur es una excel·lent oportunitat, que a més reforçaria la nostra posició d’un aliat imprescindible per la nostra independència com es Estats Units, i que com deia al principi, si depèn de l’estat, veurem com acaba a prop de 600 quilometres d’aquí, ja m’enteneu.

 

 

 

 

 

  1. Sóc de la opinió que esmentar la crisi econòmica per encobrir negocis terbols i bruts és lliscar vers el suicidi social, a més d’enviar a persones a l’obstracisme vital.
    Esgrimir que “com ja tenim instalats variats prostibuls i sales ludopàtiques, ja no ens vindrà d’aqui” és fer deixadessa ètica i moral. Per tal de sortir als diaris (o de la crisi), no tot s’hi val… Altrament podriem entrar en unes crisis pitjors a l’actual.
    Atentament
  2. Els parcs temàtics una sinèrgia per finançar i aconseguir la independència?

    O creadors de crisi futures més grans e imparables de pa per avui i més fam per demà? 

Respon a Anònim Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.