EUROPA TORNA A AVALAR LA IMMERSIÓ LINGÜÍSTICA
El Consell d’Europa proposa que les comunitats amb llengües cooficials desenvolupin un model d’immersió total, i no bilingüe com fins ara, recordant a l’Estat espanyol què no compleix amb la Carta Europea de les llengües regionals o minoritàries.
L’òrgan Europeu desmunta completament les campanyes de molts sectors espanyols contra el català, i la cantarella de que el castellà esta discriminat i que els pares no poden escollir la llengua dels seus fills, d’altra banda cosa normal a tot el món, que com ja sabem no passa per Catalunya, i ens diuen que el model a aplicar en les comunitats amb idiomes cooficials es la plena immersió, o sigui què en els centres educatius la llengua vehicular hauria de ser el català.
Els recomana adoptar un marc jurídic específic de protecció de l’aragonès i el català d’aragó, i també en altres casos com l’amàzic a Melilla entre d’altres. Tanmateix insten a l’Estat per solucionar el tema de la utilització de les llengües cooficials en els serveis públics, en clar retrocés en moltes comunitats, i la garantia de que qualsevol ciutadà pugui utilitzar la llengua cooficial en un procediment judicial o amb l’administració.
Una nova empenta a la llengua catalana provinent d’Europa, i què demostra que el problema no es allí, sinó a l’Estat Espanyol que amb la seva política de xenofòbia lingüística fa mans i mànigues per imposar el castellà, per cert obligatori i sense dret a replica, i esborrar qualsevol rastre de qualsevol llengua.
Els casos del País Valencià i les Illes son especialment sagnants, i el procés de genocidi lingüístic es una autentica barbaritat als ulls de la Europa Occidental.
La immersió catalana va ser una conseqüència lògica de la prohibició de la llengua catalana en la dictadura i la situació greu on es trobava al començar la falsa democràcia existent, la llengua pròpia nomes revifaria si era la llengua vehicular a les escoles, i la immigració l’adoptava com a seva, això evidentment hi com deia en Toni Soler en una entrevista recentment discriminava el castellà i tota la resta de llengües del planeta, cosa d’altra banda que succeeix en tot el planeta, ja què cada territori adopta la seva llengua com a vehicular, ja que no hi ha cap territori bilingüe, això pertany a l’àmbit individual de les persones, al contrari del que ens volen fer creure des d’aquest espanyolisme ranci que a cop d’imposició no reconeix cap mes realitat que la seva.
En definitiva una mostra mes del tracte que dona l’estat a les identitats diferenciades que defenen els seus trets característics, com no pot ser d’altra manera, i què carrega de mes arguments per defensar la nostra llengua que es el català, i no per capritx, i rebutjar la que segons el borbó “nunca fue lengua de imposición”, però que tots sabem que ha estat inserida en les nostres vides a sang i fetge sense contemplacions.