ALBERT CORTES MONSERRAT

El grup socialista català, bé, això últim sona a un eufemisme, un cop més tria PSOE abans que poder donar suport, i col·laborar en un nou finançament o pacte fiscal, que s’equipari al concert econòmic, i intenti posar fi a la sagnia en forma d’espoli que ens ofega, i tria una mena de cortina de fum o camí del mig, per altra banda inexistent per justificar la seva misèria política, i no incomodar el partit a Madrid, per altra banda trobem que la despesa militar gairebé es equivalent al dèficit fiscal o robatori anual català, i tot això en època de crisi, i sense cap vergonya.

El PSOE-C està ultimant una proposta de pacte fiscal que vol ser a mig camí entre l’actual model i el concert, que defensen CIU, ERC i ICV, i es vol desmarcar dels treballs que acabaran el proper mes. Semblen obligats a fer-ho, ja que no volen enfrontaments amb el seu partit mare a Madrid en època electoral, sembla que preveu recaptar tots els impostos a Catalunya amb la Generalitat i la Hisenda Publica com a destinataris conjunts, en una espècie de consorci, què posteriorment decidiria quina part correspon a cadascuna, per tant no existiria la quota basca a l’estat pels serveis prestats. Diuen que es una evolució del sistema actual, que ha donat molt bons resultats amb uns guanys de 2421 milions, de totes maneres trenca amb el que la resta de partits volen, que es sortir de la LOFCA. Per altra banda Espanya gasta 11600 milions en despesa militar durant el 2010, i el posa en el lloc 17 a nivell mundial, i es una partida que no ha rebut les retallades, que altres més bàsiques per l’estat del benestar si que han patit. La xifra es semblant a la del 2009, i segons el Centre d’estudis de la Pau la xifra s’eleva a 17244 milions, o sigui un 8,2 del PIB català, i molt semblant a l’espoli que patim any rere any, se’ns dubte unes dades que diuen ben a les clares que nosaltres no som la prioritat.

 

Realment, la hipocresia i mesquinesa d’aquest grup no te límits, saben perfectament que Catalunya dins la LOFCA pateix un espoli brutal anomenat falsament solidaritat que impedeix el seu progrés, menteixen descaradament sobre els beneficis d’un nous sistema de finançament estatutari, que com tot el text va acabar en un no res, i saben perfectament que per avançar el territori cal recaptar tots els impostos, i pactar la quota pels serveis rebuts tal com fa Euskadi i Navarra amb el seu concert, el demes es una sagnia que cap territori pot suportar. Es molt trist que per pur interès i submissió electoral on esta els seu principal interès, o sigui l’estat espanyol, com he dit més d’un cop el PSC podria estar a Extremadura, i la diferència no es notaria, parlen d’un consorci amb l’Hisenda espanyola sense aclarir el repartiment, ni el poder decisori de cadascú, una mica recorda a l’ensarronada del consorci d’Aena pels aeroports, on la part catalana serà testimonial, i evidentment no fixen uns límits per la quota a pagar a l’estat, no sigui cas que el robatori fos aturat. Catalunya esta a la roda junt amb la resta de comunitats a la Lofca, i amb la peculiaritat que dona una quantitat de diners a fons perdut que la perjudiquen greument per pagar la festa espanyola, i amb uns 22 mil milions que volen sense retorn, es vertaderament lamentable tant poca vergonya, i els votants per sort, cada cop menys, ho han de veure a la força. Per altra banda la ministra Chacon, en aquests temps de retallades pràcticament no ha rebaixat la despesa militar, i curiosament aquesta s’assembla molt al dèficit català, realment amb gent amb moltes dificultats, i els serveis bàsics retallats, difícilment justificable es la despesa militar, i més amb un teòric govern d’esquerres on se suposa la prioritat es l’eix social, es una mostra més de la hipocresia del govern socialista espanyol, on la crisi sembla nomes es per uns quants, però no per jugar a soldadets, i complir l’article vuit de la constitució, i salvaguardar amb l’exèrcit la unitat de la pàtria per damunt de tot, ja coses que no canvien amb el temps.