ESTAVEM PREPARATS?
Les últimes hores sentim declaracions de diversos actors independentistes en el sentit de que no estavem preparats per implementar la República o fins hi tot en Joan Tardà ens diu que no som una majoria social que vulgui la independència o Anna Simó que diu que no hi haurà unilateralitat en la propera legislatura.
Primer de tot cal dir i matisar totes aquestes declaracions. El Govern i mitjans espanyols aprofiten per treure de context alguna declaració desafortunada i amplificar-la amb els seus medis precisament per intentar desmobilitzar el que saben una majoria independentista que els portaria en un cul de sac.
Aquestes eleccions amb l’aval darrera de la Unió Europea pot ser una arma que es giri en contra, han de pensar que una victòria independentista més clara que ara amb el 50% de vots superats amb conjunt o llistes separades serà difícil de poder frenar amb arguments coherents i democràtics. La qüestió que hem de saber es la majoria per fer que. La gran pregunta. La que crec exigeix la gent al carrer es restituir un Govern legitim, ara mig a la presó i mig a l’exili i seguir el full de ruta amb tots els matisos que es vulguin i diàleg que calgui, però sense passos enrere, no es unilateral, es avalat per la població, en definitiva la que dona i treu raons en una democràcia.
Tanmateix, les grans mobilitzacions, ja hem vist molt superiors en nombre, fins hi tot en època de mobilització unionista, la majoria al Parlament el 27 S, i la victòria clara en un referèndum sota la repressió policial per un 90 % desmenteixen a Tardà. Sobre el tema d’estar preparats o no, crec que l’autocritica sempre es bona, però per totes les parts, no nomes una i l’altra que segueixi venen una realitat paral·lela. Els nostres representants amb encerts i errades van arribar fins al final amb un Referèndum i una declaració més o menys galdosa. En un context democràtic normal. La mateixa tarda, els primers decrets repúblicans s’haguessin signat, els mossos es desplegarien per controlar el territori i la negociació amb Espanya i internacionalment es posaria en marxa per engegar el nou país, que lògicament no es d’avui per demà. Ara bé, en un context de repressió absoluta i anunci de gran violència contra la població i els seus representants com ja estavem veient, aquest no preparats ja es de responsabilitat compartida i això s’ha d’explicar.
En definitiva, assumim errades, però posem les coses en context, exigim aquest “per fer que” el més ràpidament possible i emplenem les urnes el 21 de desembre amb compromisos clars.
No crec que no hi ha ningú autoritzat a exigir la flagelació a algú] altre. I no és honest demanar als altres quelcom que no estem disposats a fer nosaltres mateixos.
I tot i així, no hauriem de regalar tant facilment als adversaris de la llibertat la nostra derrota, tirant-nos els plats per sobre i estigmatitzant als qui diuen que serán els futurs socis de govern o legislatura [!].
Tothom té el dret a equivocar-se [dic “equivocar-se”, pas “enganyar”]. Però s’haurià de tenir cura en no caure en el mateix. I certament que molts ciutadans estaven preparats: preparats per a qüasi tot (fins i tot per creure coses dificils de creure). Però ningú no pot estar preparat per segons què, i no es poden demanar explicacions a qui decideix no actuar de manera suicida o criminal (envers els altres) davant una més que real violència (directament estatal o mitjançant la guerra bruta i infiltració d’elements violents).
I els ciutadans hauriem de pregar que els nostres representants tinguessin una mica d’intel·ligència emocional, i que no ens prengessin per ximples, ignorants o babaus (per molta “gràcia” [sic] que facin alguns tuits o frases dites en sessió parlamentaria).
I saber que els adversaris de les llibertats “mai s’equivoquen”, i mai fan actes de penediment. No són tant prim-mirats!
Atentament
Es la sindrome del lliri a la mà. Per altra banda fer passar la victima per culpable es un tàctica que utlitza Espanya sovint. Nomes cal mirar el franquisme.
Salutacions
Albert