ESTAT INDEPENDENT DINS L’ESTAT ESPANYOL
Jesus Posada en els actes pel dia de la Constitució espanyola ens diu que els anhels dels catalans caben dins l’Estat espanyol, i que aquest sense Catalunya deixaria de ser Espanya.
Cal analitzar directament les seves paraules, per si el president del Congreso espanyol no ho sap, aquests anhels son avalats per 2 milions de persones que s’han mobilitzat durant els últims 4 anys i que han protagonitzat autèntics actes que han donat la volta al món, inclosa una nova via bàltica, que han votat en un 9N sense cap efecte vinculant i que finalment ho han fet a les passades eleccions del 27 S amb l’objectiu d’aconseguir la independència, i tot amb un somriure a la boca i amb l’única arma de la democràcia. Un nou estat per Catalunya. Això em diu que cap dins l’Estat espanyol, em sembla que un estat dins un altre estat encara no s’ha inventat i aquesta no en serà una prova.
Tanmateix, el xantatge de que res tornarà a ser com era, ja esta assumit, evidentment res no es per sempre, i els nombrosos canvis que hem vist en el planeta així ho certifiquen, l’espanyol no serà especial, simplement un més. Aquell imperi espanyol ha quedat reduït a la península ibèrica i ha seguit el seu camí, ara sense l’última colònia, així l’han tractada, també ho farà. No cal dramatitzar, una família te uns membres fins que normalment els fills marxen de casa i fan la seva vida, però la família segueix el seu rumb, i les visites son mútues, com també projectes conjunts que es van assolint, això si, la unitat familiar inicial ja s’ha transformat en dues, es llei de vida.
Realment, quan un poble esta decidit amb convicció en un projecte, aquest normalment es imparable, pot trobar més entrebancs o menys, però finalment a aquesta Europa democràtica no te aturador. Ja sabem que l’Estat espanyol, en definitiva, i la transició i la Constitució ho demostren no deixa de ser un succedani d’aquella dictadura ferotge i atroç de 40 anys, però portes enfora es una democràcia amb uns límits que no es poden creuar. Han unificat els tres poders amb un, han violat un cop i un altra les lleis i les resolucions, però de cap manera podran impedir que la força de les urnes triomf .Es el dret dels pobles a expressar la seva voluntat i guiar el seu present i futur. Reconegut per les Nacions Unides i per qualsevol societat civilitzada.
La Constitució, avui amb unes 500 persones de suport a la manifestació a Barcelona, es un eina que de cap manera pot ser una presó pels pobles, com tampoc pot aspirar a ser la llei universal. Es pot reformar, fer nova o rectificar, però això ja no es un tema nostre. La societat catalana ha dit prou i vol seguir el seu camí amb les seves propies lleis, però amb el mateix esperit de col·laboració i amistat com correspon a dos veins que ho seguiran sent sense traumes ni rancúnies.