ESQUERRA SEGUEIX AMB LA SEVA DESORIENTACIÓ
Si fa poc el President d’aquest partit davant la proposta Solbes de Finançament que ja contrastada per diversos economistes no segueix l’Estatut, i no concreta cap xifra de moment, va anunciar una esmena a la totalitat basada en el text estatutari com a eina per negociar, i no la proposta rebuda, avui en el consell de govern la cosa ha quedat en un no res.
Un cop mes Esquerra ha confirmat que no abandonarà el govern per un mal acord de finançament, i la seva esmena ha quedat en res segons el Portaveu del consell de govern Joaquim Nadal, què ha confirmat que la posició serà unitària, i seguirà negociant aquests dies.
El mateix Puigcercos ha confirmat una reunió a finals de gener per actualitzar l’acord de govern, i ha reafirmat la estabilitat del govern on textualment ha parlat de que nosaltres no desertarem. Tot seguit i de cara a la galeria ha acusat el govern espanyol de crear confusió amb la proposta, per a traves d’una gran operació mediatica dir que la setmana que be estarà tancada, i amb la sensació de que no sabem on som.
Alhora a matisat l’esmena per una contraproposta, i fins hi tot ha dit que el document Solbes no esta del tot malament, i ha tret importància al retard que ja portem, deixant pel final les típiques acusacions a CIU de voler enredar la troca pujant el llistó del text ja aprovat.
Amb una cosa li dono la raó que verdaderament no saben on son, o mes ben dit si què ho tenen molt clar què el poder no l’abandonaran per la comèdia del finançament, i tant sols es tracta de trobar la formula per treure pit i acotar el cap amb la proposta de cafè per tothom, què tornarà a deixar la llei orgànica anomenada Estatut en paper mullat, i preparar ja com fer veure que no passa res amb la retallada del TC, com faran les altres forces al govern.
Realment lamentable la submissió republicana cap al partit socialista, renunciant a qualsevol tret identitari per conservar la cadira com a màxim objectiu, ni línies vermelles, ni humiliacions constants des de Madrid, ni res de res. Ha passat un congres on les forces renovadores van obtenir un suport molt respectable, i ara per ara es mantenen en silenci esperant una nova manera de fer, però res ha canviat, algun que altre escarafall, però alhora de la veritat amb casos com el de l’Emili Valdero es descobreix l’autentica estratègia republicana, què per suposat no s’acosta ni de lluny a la que molts voldríem per dir prou a aquesta presa de pel, i posar rumb a l’Estat propi sense perdre mes temps.
Han tingut la seva oportunitat, però la malbaraten per no voler canviar de rumb, el rumb que donaria una nova il·lusió a la ciutadania amb un horitzó diferent a la misèria actual, i s’han convertit en un mes d’aquesta hipocresia política catalana que ja dura des de l’època de Pujol fins a l’actualitat, sense cap ambició per fer créixer el país mes del que Madrid vol que es desenvolupi.
En últim cas les urnes dictaran sentencia, i la història deixarà constància de tots els seus moviments per vergonya del que podien arribar a ser convertit en renuncia permanent.