ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

ESQUERRA OBRE LES PORTES I LA DEMOCRACIA ES TANCA

General

La situació d’Esquerra degut a les actituds despòtiques de la direcció ha provocat amb dos dies la baixa de dos militants de pes, Jaume Renyer i Joan Carretero, degut a la seva visió critica sobre el rumb del partit republicà, i sembla que l’amenaça de Carod d’aplicar disciplina al partit en el seu discurs de renuncia a la candidatura a la presidència es va fent realitat.

Jaume Renyer, el candidat a la presidència per un dels dos sectors renovadors, Esquerra Independentista, militant des de fa  prop de vint anys, i autor de nombrosos llibres sobre la independència i els valors republicans, ha decidit marxar al no trobar marge de diàleg, i constatar que la direcció no te intenció d’afrontar un conflicte contra l’estat espanyol per exercir el dret a l’autodeterminació.

 

Joan Carretero, líder de l’altre corrent, Reagrupament, i què davant la fusió dels dos sectors continuadors del rumb del partit aquests últims anys junt al PSOE-C, va escriure un article, i què com a bon doctor diagnosticava els mals i receptes per fer una candidatura transversal des del partit o un de nou amb l’objectiu de la independència unilateral, davant la decisió de la direcció primer de voler fer un judici davant d’aquesta al que es va negar, i ara davant la suspensió de militància i obertura d’expedient disciplinari, ha pres la decisió de marxar.

 

Dies tristos per aquest partit amb vocació independentista desada en un calaix per passar a ser un partit d’ordre  o madur com el defineixen ara, la direcció sembla instal·lada en un altra dimensió on no li preocupa la pèrdua progressiva de votants, mes de 300000, ni els negres auguris per les properes eleccions al Parlament català, on la seva opció sembla apostar per un tercer tripartit reforçant el caràcter d’esquerres i social de la formació, per deixar de banda la reivindicació, i aglutinar tota la bona feina que esta fent l’Estat espanyol per la creació de l’estat propi.

 

La prostitució de l’ideari independentista passarà molta factura, i si la marxa i degoteig de militants va en augment, les conseqüències poden ser molt importants, ja que una possible nova agrupació per molt que la desacreditin, si aconsegueix ser verdaderament transversal, i amb un objectiu clar cap a la sobirania i uns lideratges coherents, amb carisma, i no tacats per la ratera com la definia els partits catalans que segueixen el sistema espanyol en Salvador Cardus en un article l’altre dia, pot ser l’espurna per veure la llum al final del túnel, i el trencament dels esquemes actuals.

 

Crec que ERC encara pot tenir un paper important en aquest procés, però no amb el rumb actual totalment desdibuixada, i no amb els dirigents actuals què ja han perdut tota credibilitat, d’ells depèn canviar la ruta, o ser un altra desencís en el llarg camí cap a la Independència.

 

No volem esperar més, i els vents bufen al nostre favor, cal que tinguin una expressió política clara sense pors, ni mans brutes, i això ho pot fer ERC, o es pot fer sense ella, cal que decideixin en paraules del mateix Puigcercos que volen ser quan siguin grans.

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.