ALBERT CORTES MONSERRAT

Aquest moviment crític amb el rumb d’Esquerra, únic que queda desprès de la sortida de Reagrupament, què ja navega en un altre projecte, aquest cap de setmana en una assemblea, presumiblement aprovarà una ponència per rectificar la deriva que actualment porta el partit republicà, però què posteriorment hauria de ratificar la direcció, cosa bastant improbable.

Aquest document  descriu el creixement del sobiranisme, el fracàs del nou Estatut amb la fi de la via autonomista, i la crisi financera relacionada amb l’espoli fiscal que ens sotmet l’Estat, ho contraposa a la pèrdua progressiva de pes electoral del partit amb dades sobre aquesta baixada de vots amb cada contesa electoral, lligada amb la caiguda de credibilitat de la formació, i on proposa un canvi d’estratègia:

–         ERC no ha de formar govern en cap partit d’obediència espanyola com son el PSC i el PP, i ha de posar per condició de qualsevol pacte el concert econòmic, i el referèndum d’autodeterminació.

–         Cal rebutjar el model de finançament que proposa el PSOE, perquè no permet reduir el dèficit, i a més ja es van presentar les signatures necessàries per votar-ho la militància.

–         No es pot pactar a la baixa a Madrid, ni amb la tàctica del peix al cove.

–         Cal tornar a fer relacions amb la societat civil i moviments populars.

–         Hem de difondre a la societat, el nostre full de ruta cap a la Independència i el model d’estat.

 

Per últim, ens diuen que treballaran perquè la nova estratègia sigui assumida per la resta del partit, i la presentaran a tots els congressos per ser validada pel conjunt del partit, i així captar nova gent.

 

 

Com deia en el titular, molt bones maneres i millors intencions encara, unes proposta que crec abans del primer tripartit, aquest partit podia assumir perfectament i entraven dins la seva lògica fonamental. Ara uns anys mes tard  poca cosa en queda d’aquesta estratègia, defensa amb tot i contra tot dels socialistes catalans sense condicions ni línies vermelles, ni de cap color, i amb un pensament en el futur què no convida a creure en la equidistància en època preelectoral, nul·la obediència de la direcció a les resolucions congressuals com en el tema de les signatures, suport amb mes diputats al PSOE a Madrid que no s’ha vist recompensat, allunyament de la societat civil independentista, i inexistent full de ruta cap a l’estat propi, i què segurament tampoc serà cap preferència en les properes eleccions.  Per tant amb uns suports minoritaris i una direcció  que s’alegra quan gent com Carretero abandona el partit, aquesta ponència es fer volar coloms.

 

No hi ha voluntat al capdavant de canviar les coses, i per al contrari els dos sectors oficials han sumat forces, i evidentment copiant paraules dels actuals dirigents volen tancar les discrepàncies internes que distorsionin la tàctica suïcida pensada per la direcció, i què de fet ja han criticat aquesta ponència per fer-la publica.

 

Una llàstima que un partit que hauria de capitalitzar les il·lusions de la gran família sobiranista ara nomes provoqui desafecció, i la recerca de noves formules.  Ara venen qüestions cabdals com el Finançament, la tramitació de la ILP o la Sentencia del TC sobre l’Estatut, que segons les reaccions preses, donaran una oportunitat  per recuperar una mica de dignitat o perdre-la per sempre.