ESQUERRA I DRETA
Aquests darrers dies amb l’assumpte de Zapatero hi ha el debat sobre el comportament de l’esquerra i de la dreta i certs items falsos que volen vendre a la societat i que cauen pel seu propi pes.
Cal dir que a Espanya la part esquerra o socialista i la part dreta Populars son dues eines que provenen del franquisme i una part més de la falsa transició, nomes cal veure com en la part dreta un Ministre tacat de sang com Fraga en va poder ser President com si tal cosa i a la part esquerra un personatge com Felipe Gonzalez, el de la cal viva te tant d’esquerres com jo de capellà, per tant no hi ha grans diferències ideològiques, més aviat estètiques, però en el que considerem fonamental son dues gotes bessones. El mateix podríem dir de projectes alternatius com Sumar o d’altres que quan han arribat a posicions de poder han oblidat el 15 M ràpidament i les seves prioritats apart de proclames sense solta ni volta no van enlloc.
De fet l’exageració d’aquesta mena de superioritat moral que semblen exhibir les esquerres o aquest han de demostrar més fer les coses bé, és molt falsa i nomes s’entén des d’aquests orígens ja tacats, ja que el projecte de la dreta o l’esquerra son igual de legítims, i en una democràcia normal cap te superioritat ètica sobre l’altre. Ara amb l’afer de Zapatero veiem com els problemes no son els partits sinó un sistema podrit i hereu del règim passat.
Vam veure clarament com davant el repte democràtic català, no hi va haver diferències substancials, els dos van donar suport a un acte antidemocràtic com el 155 i van validar la violència estatal contra la ciutadania. Es el concepte democràtic que tenen. Si volguessin ser diferencials podrien canviar les regles precisament per impedir aquests comportaments delictius i aquest aprofitament del sistema en benefici propi, però ja avanço que no ho faran ja que tots els partits tenen temes a amagar i persones a protegir. Això poc te a veure amb falses ideologies com ens volen explicar i utilitzant les pors de l’entrada del rival al Govern com si res anés a canviar.
En els Estats normals, tant un costat com l’altre pacten els temes centrals que son comuns i desprès les diferències ja depenen del programa de cada partit. A l’Estat espanyol evidentment no és així i tot forma part del mateix i on esquerra i dreta perd el sentit.