ESQUERRA ESPANYOLA
El Govern espanyol autoanomenat el més progressista de la història format per PSOE i Podemos, no es res més que una caricatura retrograda al servei d’aquesta altra pantomima anomenada democràcia espanyola i els fets van donant llum tossudament a aquestes afirmacions.
Ahir veiem com el Ministre de Cultura espanyol donava el primer toc al flamant President blaugrana Joan Laporta, dient que no pot posar el Barça al servei de la independència. Per altra banda avui davant la retirada a l’Eurocambra de la immunitat al President Puigdemont, Comin i Ponsatí, la Ministra d’Exteriors ha dit que es un vot de confiança a la justícia espanyola on no es pot aprofitar el càrrec a Europa per evitar la mateixa, que es un conflicte intern que es resol a Espanya amb un estat de dret sòlid i parla d’una taula de diàleg per buscar solucions acordades.
Aquesta es l’esquerra espanyola, aquella que per exemple a Catalunya veta a Junts en un mateix Govern però es deixa donar suport per Valls a l’Ajuntament de Barcelona per aconseguir el poder. Tornant als exemples, veiem el tarannà del Ministre de Cultura i Esports que en condicions normals donaria la felicitació a la victòria tant contundent d’un candidat a un del clubs més importants del món, i no tant sols no fa això, sinó que amb la seva obsessió malaltissa adverteix Laporta saben del seu independentisme i donant a entendre que evidentment no li agrada el resultat democràtic i alhora traient la conclusió personal que si el candidat no fos independentista mai advertiria al mateix sobre barrejar la seva ideologia amb el club.
Pel que fa al resultat ja previst del suplicatori desprès de les pressions insistents espanyoles, permeses per vergonya del prestigi de l’Eurocambra. Parla de vot de confiança a la justícia, quan cada euroordre ha estat rebutjada i recordo amb la del Conseller Puig a Bèlgica la resolució deia entre d’altres coses per no poder garantí que Espanya respectaria els drets del mateix, més clar l’aigua, parla de conflicte intern quan parlem d’un Estat de la Unió Europea, teoricament un espai de respecte als drets humans i democràtics, que han saltat pels aires a l’Estat espanyol una vegada i un altra. Rebla el clau quan parla d’una taula de diàleg per arribar a solucions, quan han utilitzat la violència contra la ciutadania per evitar el vot de la gent, quan han fet un cop d’Estat a Catalunya en forma de 155, una repressió ferotge, uns judicis sense cap garantia i gaudir de l’honor de tenir presos polítics amb acarnissament sobre les seves persones, i cantants coartat de la seva llibertat d’expressió, en definitiva una Dictadura normal.
Aquesta es l’esquerra espanyola.