ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

ESPECTACLE INDECENT

Finalment, el president català es va sotmetre a aquesta mena de tercer grau de la Comissió del Cas Pujol, i crec que personalment en va sortir reforçat, no estic tant segur que el Parlament o el procés en sortis amb la mateixa salut. Cal donar les gràcies als repúblicans per aquest canvi d’opinió i posar el seu interés electoral per davant de l’objectiu principal, i tornar a fer poc fiable aquest company de viatge per qualsevol empresa.

Crec que es bo, que en una democràcia plena, el President doni explicacions i mostri la màxima transparència de cara a la ciutadania, fins aquí res a dir. De totes maneres la situació catalana es especial, vivim un procés cap a la independència que necessita de moltes complicitats per plantar cara als enèmics, que son molt poderosos i no per prendre mal entre nosaltres mateixos per aquesta falta de visió global del mateix procés i les miseries tacticistes dels nostres partits.

Ahir vam veure, com les proves son el menys important en un escarni públic com aquest. De fet ja grups que ja havien decidit la culpabilitat de Mas molt abans de començar, cosa que demostra la falta de nivell democràtic del nostre sistema. Sanchez Camacho plenament embogida donant lliçons amb un partit ple d’imputats i sospitosos per tot arreu i havent rebutjat la seva mateixa comparaixença al Parlament més d’un cop per l’assumpte de La Camarga. Com s’atreveix simplement a obrir la boca i demanar dimissions a tort i a dret. Segurament patètic seria la paraula. Que en podem dir d’Iceta i Rivera embolicant la troca i barrejant tots els temes i mostrant incredulitat pel desconeixement del President, recordo el portaveu Jordi Cañas de Ciudadanos o nombrosos casos socialistes que es veu estan a l’oblit.

Paper lamentable del representant d’Iniciativa Joan Herrera insistint un cop i un altre en tots els casos i sense cap prova, amb l’unic objectiu d’escampar el dubte per afeblir un partit concret i un President en particular. Un altre cas greu i exemple del nostre nivell en el sistema.

Un paper galdòs per Joaquim Amoròs d’Esquerra, suposo que satisfet per aquesta acció desafortunada i trista, i intentant jugar el paper acusador i de pas desgastar el President, el que sembla vertader objectiu d’alguns. Per altra banda cal dir que mai ho van fer en el tripartit i el President Montilla amb casos com l’Hotel del Palau per exemple. Així dificilment es construeix una base solida per seguir endavant.

En definitiva, no crec que sigui la imatge que un País serios en les nostres circumstàncies hagi de donar en aquest moment, però com els dos mesos del 9 N al Gener, el mal ja esta fet.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.