ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

ESPANYOLITIS AGUDA: UN MAL QUE ES POT CURAR

Sense categoria

El sociòleg Salvador Cardus, en un altre dels seus grans articles al diari Avui, ens parla de l’espanyolitis, molt aguda aquestes setmanes i provocada pel PSOE-C i el seu finançament, serà una inflamació passatgera, però tornarà la crònica, aquell mal que molts catalans se’ns presenta amb uns símptomes clars de dependència i neuròtics, que ens porta a fer-ne el sentit de la nostra vida.

Ens explica que qualsevol projecte d’emancipació nacional que vulgui tenir un futur ha d’estar curat d’aquesta infermetat, què es pot presentar amb un estat abrandat o resignat. No cal perdre un minut mes amb Espanya, ja que això els dona mes força i el nostre comportament mesell els agrada molt, es una mica com a l’època feudal amb el castell i els vassalls.  La preocupació de molts es preguntar-se encara a hores d’ara si Espanya ens estima o ens odia, i això no tant sols ho provoca els socialistes catalans, també l’independentisme que nomes es belluga en contra de, i no a favor de, amb exemples com l’espoli fiscal, o la sentencia del TC que sembla que ens marqui el nostre camí.

 

Crec que ens diu grans veritats, i si be cal denunciar totes les malifetes i maltractaments que anem rebent per part de l’estat, l’estat propi ha de ser una constatació que la justícia a vegades existeix, i què la perseverança i el convenciment poden més que moltes altres coses a la vida.

 

No podem deixar en mans d’Espanya el full de ruta cap al procés d’alliberament, ja que ells sempre fan la seva feina en una direcció que es tenir la gàbia ben tancada,, utilitzant en aquest cas el PSOE i el PP com a estilets per mantenir l’ordre establert, i amb la col·laboració dels altres partits catalans, que s’han acomodat a la situació, i pateixen aquest mal de forma crònica sense poder visualitzar que hi ha una sortida possible.

 

La resposta a si ens estima o ens odia, crec que es obvia, i no  ens hauria d’importar gaire, cap pres davant el seu botxí es fa aquesta pregunta, més aviat pensa com fugir de la situació, però malauradament gairebé 300 anys donen per molt, i la feina de formigueta de l’estat ha portat a instal·lar aquest xip amb molta gent que no poden ni assumir una situació diferent a l’actual, com si fóssim diferents a la resta de la humanitat, i el que fos vàlid pels altres no ho fos per nosaltres.

 

La veritat,i això es molt dir, es que l’estat no canviarà i no te perquè fer-ho, el problema nomes som nosaltres, i a les nostres mans està prendre el xarop que ens allunyi d’aquest virus que com una teranyina ens mante atrapats en un conte sense fi i sense esperança.

 

 

 

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.