ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

ESPANYA, UGANDA I GRÈCIA

General

Aquests dies la manipulació sobre la ciutadania sembla la forma de ser o l’objectiu de les el·lits de poder, veiem com el president espanyol com ens diu “Aguanta, Espanya no es Uganda”, que ja ha provocat les reaccions internacionals i comparacions de dades, amb l’atur o el creixement del PIB per exemple. A banda veiem clarament com les votacions a Grècia s’intenten manipular amb la campanya contra una formació en concret, com si els ciutadans siguin titelles sense veu ni vot.

Efectivament veiem com Espanya te un 24% d’atur i Uganda un 4% el 2009, i el creixement del PIB el 2010, un -0,01% per un creixement del 5,2%. Per tant aquesta fatxenderia d’un dirigent d’un estat que anava de cap al pou, i ha estat rescatat per Europa esta totalment fora de lloc, i es digne del típic comportament espanyol. Pel que fa a Grècia, aquesta campanya contra el nou partit Syriza que simplement critica el negoci europeu amb el rescat grec, i es demonitzat permanentment fent un flac favor a la democràcia. Se’ns dubte en Vicent Partal ho descriu perfectament en el seu article.

 

Dret a votar

vicent partal

La campanya d’intimidació  del govern grec és un autèntic desastre per a la democràcia

Diumenge Grècia anirà a votar. Són unes eleccions transcendentals per al país i per a la Unió. I no és estrany per això que la tensió s’haja instal·lat en la campanya. Fins a un límit, però. Veig amb alarma com s’ha orquestrat una enorme campanya d’intimidació contra la possibilitat que els grecs decidisquen votar un partit, Syriza, que capitalitza la crítica contra el rescat patit per Grècia i les duríssimes condicions imposades als seus ciutadans.

Des de dins i des de fora. A Grècia mateix hi ha partits que afirmen que els tallaran la llum aquella mateixa nit si guanyen els de l’esquerra radical. Però déu-n’hi-do també  des de fora. Aquesta setmana hem vist com un informe teòric, segons els seus autors, sobre un possible corralito grec es transformava en portades espectaculars que després eren convenientment posades en relleu a Grècia mateix –i no ens enganyem, que aquest era l’objectiu de la diguem-ne filtració.

Si jo fos grec diumenge votaria Syriza. Primer perquè crec que la seua plataforma electoral és molt sensata. Més enllà de manipulacions interessades Syriza no vol que Grècia abandone l’euro i encara menys la Unió Europea. El que diu és que les condicions són insostenibles per al poble grec i cal renegociar-les. I el que afirma és que Europa ha de canviar urgentment de política. Que l’austeritat ens està ofegant i condemnant a tots –opinió  que compartisc absolutament i que ja és un clam arreu de la Unió. Però si jo fos grec votaria també Syriza perquè crec que cal defensar el dret a votar el que vols. La campanya d’intimidació  del govern grec és un autèntic desastre per a la democràcia. A Itàlia ja mana un senyor que no l’ha votat ningú –i això no es pot oblidar per més que ho estiga fent bé–. Ara què volen? que els grecs no voten a qui creuen que pot treure’ls millor de la situació  actual?

Sir Winston Churchill, en acabar la guerra, no va guanyar les eleccions, malgrat el seu heroic comportament bèl·lic. Amb la seua ironia fina va respondre dient que la democràcia és perfecta però té el problema que tothom vota el que vol. Doncs per molts anys que així sia.

  1. del deute molt sovint ho fa abusant del seu poder. És injust la majoria de les vegades. Que alguns països s’hagin passat d’alegria no dóna dret a abusar d’ells. Els deutes es renegocien. Si els prestamistes fan valdre el seu poder, qui rep el prèstec també té dret a amenaçar amb no pagar si pot fer-ho. A menys que es crein unes lleis internacionals justes amb un tribunal internacional imparcial. És el que cal en un món global.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.