ALBERT CORTES MONSERRAT

Els pressupostos de l’Estat ja sembla que creuen que aviat no estarem sota el seu jou, ja que tornen a incomplir d’una manera descarada la famosa disposició addicional de l’Estatut en matèria d’inversions, concretament uns 7 punts per sota del que tocaria, i per suposat sense rastre dels deutes acumulats, una autèntica marginalitat. Això i podem sumar les declaracions de Alejo Vidal Quadras des del seu càrrec a la Unió Europea d’una gravetat que mereixerien ser qualificades com apologia del feixisme, i retirada immediata de qualsevol responsabilitat a l’organisme europeu.

Efectivament, els pressupostos tornen a incomplir la llei orgànica espanyola anomenada Estatut de Catalunya, curiosa manera que te de veure les lleis un estat de dret, i inverteixen a Catalunya un 11,9 del total quan l’aportació com a PIB a tot l’Estat es d’un 18,8, una xifra de 1262 milions amb un gruix gairebé total a Foment i Agricultura, per suposat res se sap dels deutes pendents acumulats, recordo per exemple els 219 milions del 2009 o els 759 del 2009, i tant reclamats amb l’explicació del ministre espanyol de torn Cristobal Montoro, que no hi ha marge per fer les inversions a Catalunya ni per satisfer els deutes pendents, i s’ha quedat tant ample. Per altra banda, el vicepresident primer europeu, Vidal Quadras, i les seves declaracions de caire feixista en contra del dret dels catalans a decidir el seu futur democràticament i demanant intervenció militar i dissolució de l’autogovern català, prenent el comandament des de l’Estat espanyol, i fent cas omís de qualsevol manifestació al carrer.

Realment, el tema dels pressupostos i la riota i menyspreu a un estatut autonòmic de pa sucat amb oli es una evidència i una realitat, que demostra la nostra condició dins l’Estat espanyol de les autonomies, cap any han complert aquesta addicional que durant 7 anys era una mena de clàusula pels incompliments en inversions a Catalunya, però s’ha demostrat que per Espanya les lleis no son res, i si venen don venen encara menys, com diuen ells la base de la democràcia, nomes ho es quan els convé, i en aquest cas 7 punts per sota del nostre PIB es intolerable, per no parlar dels impagaments resolts per Montoro amb un torni vostè un altre dia, no hi ha marge pels seus deutes, una explicació impresentable, i digna de les millors dictadures, una presa de pel que clarifica el nostre full de ruta cap a la independència, aquest es el pagament per la nostra solidaritat sense límits, impagaments sense dia, pressió per complir els nostres deures, i incompliment de les lleis sempre que els passa pel forro. Francament un estat així no es seriós, ni eficient, evidentment un autèntic càncer per la nostra societat i pel nostre futur, amb aquest estat de dret ens volen impedir un referèndum en un procés democràtic, els hauria de caure la cara de vergonya, si en tinguessin esclar. Per altra banda en Vidal Quadras torna al seu camí, i al seu món que encara viu ancorat en la dictadura franquista, i on la imposició es la seva conducta dins una democràcia, demanar els militars i resolucions unilaterals per avortar un procés democràtic i pacific d’un poble, es simplement i amb termes futbolístics, targeta vermella i expulsió. La Unió Europea hauria de prendre cartes a l’assumpte i cessar-lo fulminant ment del seu càrrec, sinó vol veure les seves institucions totalment tacades amb personatges amb aquests ideals tant allunyats del estats, i institucions democràtics i de respecte.

En definitiva, cada dia més arguments i més sòlids per no mirar enrere, i sense dubtes culminar el nostre procés a partir del 26 de novembre amb totes les garanties per deixar enrere aquest malson de 300 anys de fre al nostre estat del benestar, i a la nostra identitat col·lectiva.