ESPANYA ENS SURT CARISSIMA
Aquesta frase l’ha pronunciada el portaveu del Govern Francesc Homs, quan ha criticat que la resta d’autonomies no apliquen les mateixes retallades que aplica la Generalitat, i ha trobat l’explicació amb la falsa solidaritat catalana, que permet que els postres recursos vagin destinats a altres comunitats sense retorn. La inconsciència espanyola, queda reflectida amb l’anàlisi del Ministre de Foment José Blanco, sobre la no viabilitat de les línies d’alta velocitat, que sorprenentment s’han fet sense cap estudi econòmic previ. Mentrestant a Catalunya sembla que els Populars amb el seu acord pressupostari amb CIU, afectaran les nostres ambaixades repartides pel món, i que canviaran les seves funcions per desgracia nostre.
Efectivament Homs, sembla haver descobert una gran troballa o simplement vol prendre el pel a la gent, ja que l’espoli econòmic a que estem sotmesos es la causa del nostre maldecap en el terreny de la crisi, i paradoxalment es el gran regal, perquè altres gaudeixen d’un estat del benestar molt més alt del que els pertocaria, i que nosaltres no podem assolir. Fa poc ja va dir que la Generalitat impediria que l’etiquetatge en català desaparegui, caldria preguntar-li com ho pensa fer sense cap poder per actuar amb la matèria, una altra presa de pel al personal. Una gran presa de pel increïble com les explicacions del ministre de Foment espanyol dient que no poden pagar el manteniment i finalització dels trens d’altra velocitat, ni la xarxa d’autovies, sense tenir en compte si es viable, i pensa que sense els fons comunitaris no es possible anar endavant, fa poc ja es va cancel·lar la línia de Toledo a Albacete amb 9 persones al dia de mitjana en el seu us, per increïble que sigui aquesta disbauxa pagada en gran part pels catalans, i que impedeix que obres necessàries es puguin resoldre en el temps adequat, i tot per aquesta xarxa radial on des de Madrid es pretenia enllaçar totes les capitals de província amb o sense viabilitat econòmica, i on grans autovies sense pagament gracies a la nostra solidaritat, s’han construït sense cap viabilitat, i amb una absurditat de grans dimensions, i una irresponsabilitat que espanta, i que dona idea del que comporta continua lligats a aquesta paranoia anomenada Espanya. S’ha calculat que cada quilòmetre de TGV genera una despesa anual de 100 mil euros, i la xarxa d’autovies gratuïtes de 2 mil milions anuals, amb contrast amb les nostres autopistes de pagament. Tota una festa inútil i irresponsable que no comporta cap mesura, i que ens arrossega per aquests deliris espanyols, això si pagant la festa.
A Catalunya l’acord pressupostari amb els populars vol buidar de contingut polític les ambaixades, i convertir-les en simples delegacions comercials, i potenciar la nostra economia, amb tancament de les que no son rendibles com la de Buenos Aires, i amb una estratègia conjunta amb el sistema diplomàtic espanyol, i treballar coordinadament o sigui actuació sota pavelló espanyol. Realment aquestes delegacions tant criticades des de la caverna, quan mai s’han queixat de les ambaixades espanyoles, si es que son un cost tant inassolible, i apart del apartat econòmic, serveixen per ensenyar Catalunya al món, la seva identitat, les seves aspiracions, i demostrar que poc tenen a veure amb els interessos de l’estat espanyol, això es bàsic per aconseguir un estat propi, i evidentment actuant sota dominació espanyola no passaran de ser una simple anècdota sense solta ni volta, si això es el que volem per elles, llavors si que val la pena renunciar a elles, ja que el seu cost simplement serà una cortina de fum sense cap funció, cal saber que volem i com ho volem aconseguir, i retallant-nos els pocs instruments que tenim, no crec que sigui la millor manera, com deia el conseller, Espanya ens surt caríssima.