ESPANYA ENS ROBA
Aquest lema que tants cops hem escoltat i que des de la Meseta tant han criticat i que poc s’escolta dels nostres teorics partits a Catalunya te una explicació molt clara i continuada en el temps.
Efectivament, el model de finançament ens porta a ser la tercera comunitat que més aporta i estar a la cua dels ingressos rebuts per tretzè any consecutiu. Això extret de les dades de liquidació correponensts al 2022 i aportades pel Ministerio d’Hisenda espanyol. En concret cada català a porta 3565 euros de mitjana i en rep 3043. Catalunya aporta 17,3% per sobre de la mitjana i finalment queda 2,3% per sota d’aquesta mitjana.
Segons les dades les comunitats més beneficiades son La Rioja, Extremadura, Castella i Lleó, Cantabria i Asturies i les més perjudicades Andalusia, País Valencià, Illes Balears, Catalunya i Madrid.
Uns números que avalen perfectament la frase que abans esmentava, i que ens fa arribar a aquest espoli financer total invariable d’uns 22 mil milions anuals. Per cert milió amunt o avall avalat quean el Ministerio ha publicat les dades, res de cap deliri des de Catalunya. Això te un nom “robatori”, o “conut i pagar el beure”. De fet es un mal crònic que no solucionarem, ja que els diferents canvis en els models financers sempres ens porten a les mateixes xifres i lògicament una sortida del règim comú és rebutjada per la resta de comunitats com és lògic, si et paguen la festa segur que no protestaràs i prendràs per normalitat el que no ho ès.
Per això ara que parlem de sortida del model i de recaptar tots els impostos, no és possible, ni viable, mai serà acceptat, ja que el nostre paper és precisament aquest i l’estructura espanyola en part està basada en aquest manera de fer i aquests greuges constants cap a un territori frenat amb el seu desenvolupament i alhora criticat per la seva falta de solidaritat. Cal dir que la solidaritat la decideix un mateix, no pot ser imposada i que una cosa és ser solidari i l’altre admetre un robatori en tota regla.
Quan ens enmirallem en el País Basc, el seu pes evidentment no és el nostre dins el conjunt i per tant les comparacions son odioses i poc tenen a veure.
El millor finançament és l’Estat propi, aquest nomes depén de la gestió dels Governs de torn i prou, que no ens enganyin més.