ESPANYA CONTRA CATALUNYA: MIRADA OBJECTIVA
El simposi que es celebrarà del 12 al 14 de desembre a Barcelona amb el títol “Espanya contra Catalunya: una mirada històrica (1714-2014) a càrrec del Centre d’Història Contemporània ha encès les ires de la caverna espanyola, poc acostumada a escoltar la realitat històrica que sempre han intentat falsejar i han mesclat les consideracions polítiques amb la història que ja no te marxa enrere. De fet diversos partits han dit que incita l’odi i fins hi tot amenaçant de tallar el diàleg amb el govern català si no es suspenia, haurien de dir a quin diàleg es refereixen.
El ministre d’exteriors espanyol, en Garcia Margallo que casualment sempre tracta el tema català, ho interpreto ja com un primer reconeixement oficial ha perdut els papers un cop més i ha titllat de flagrant falsificació de la història l’esdeveniment, i ho considera un joc extremadament perillós organitzat per pseudohistoriadors nacionalistes excloents. Ciudadanos ho qualifica com una trobada d’incompetents i voler convertir una guerra internacional en un afer local per incitar l’odi contra Espanya. Els populars demanen la seva suspensió i amenacen amb trencar el diàleg amb el govern català amb declaracions com les del seu portaveu Enric Millo que ho qualifica de “declaració unilateral del conflicte”.
Realment, es un fet provat que Espanya fa molts segles que ha falsificat la història per eliminar qualsevol protagonisme català, de fet tenim dubtes molt raonables del descobriment d’Amèrica o de moltes obres de la literatura castellana que no serien tal com les hem rebut. Per tant es cert que el guanyador en aquest cas normalment reescriu la història a la seva conveniència. En aquest cas els que succeeix es que els fets històrics objectius ens donen que Catalunya sempre ha estat tractada per Castella com una colònia i amb un intent d’assimilació i aniquilació cultural i aprofitament econòmic de grans proporcions. De fet desprès de la desfeta del 1714 amb mètodes mai utilitzats fins llavors amb les conquestes, el primer va ser el decret de Nova Planta on es prohibia la nostra llengua i eliminaven els nostres drets, a partir d’aquí tots sabem els atacs constants a la nostra llengua i cultura fins als nostres dies, l’espoli econòmic sistemàtic disfressat de solidaritat, el veto a segons quins càrrecs per part nostra, i tot un seguit de decisions sempre a la nostra contra i de gran perjudici pel nostre present i futur. Els intents de les grans onades migratòries per aigualir-nos i algunes frases que hem sentit de manual com “no se puede vender fuera del territorio nacional” d”Esperanza Aguirre o “el castellano nunca fue lengua de imposición” del Rei Borbó per posar nomes uns exemples.
Aquesta realitat ara es analitzada per catedràtics, historiadors i doctors en la matèria que no fan judicis polítics i es limiten a explicar que ha succeït, i que son titllats de nacionalistes excloents per Margallo en un intent de desacreditar un comportament que tots sabem i que per fi surt a la llum tal com raja per vergonya seva i també nostra per patir-lo. Rivera parla de incitar l’odi, precisament el que be fent la caverna espanyola des de fa molts segles i amb grans rèdits electorals. Per últim el vertader odi de Millo i el seu partit acostumats a viure amb una historia inventada que ja no hi te cabuda, i curiosament amenacen de trencar un diàleg que mai ha existit, ja que des de la prepotència, imposició i gairebé nul tarannà democràtic es impossible.
En definitiva, ser una colònia te aquestes coses, i els que han fet veure que això era tot un altra cosa en tenen una bona dosi de responsabilitat, encar que com es diu normalment, la veritat ens farà lliures.