ESPADALER I LA COACCIÓ
El conseller d’Unió ens amenaça ara amb la fugida de vot cap a Ciudadanos si es vota NO el 14 de juny amb la pregunta interna, forces que diu pretenen ser renovadores. Alhora a El Mundo agrupacions d’Anoia rebutgen adherir-se al full de ruta perquè suposaria acceptar el camí cap a la declaració unilateral d’independència i creuen en la negociació per blindar competències i redistribució equitativa de l’esforç fiscal i no un enfonsament que ens portaria 40 anys enrere, tot un al·legat a la tercera via. El conseller insisteix que son bàsics la seguritat jurídica, la cohesió social i el diàleg. Defensa que un no aniria contra la democràcia i totes les bases abans esmentades.
Crec que estan creuant totes les línies vermelles. Ja n’hi ha prou de viure per posar pals a les rodes al procés legitim i democràtic cap a la independència. Han de decidir si pugen al carro o no. Tot es ben legal, però ho han de decidir. No estem parlant d’una lluita de partits, estem parlant d’un plebiscit de país. El vot de Ciudadanos es clarament un sí a la dependència com fins ara, un si al maltracte continuat i un si al llast de l’Estat espanyol amb Catalunya. Els que volen un nou país i una gran oportunitat tindran el vot als partits signant del full de ruta cap a l’Estat propi. Creuen de debó com diuen les agrupacións d’Anoia del partit d’en Duran que es factible una diàleg amb l’Estat espanyol per avançar en termes autonòmics, quan la involució ha estat una constant i la negativa a canviar res o cap tracte favorable als nostres interessos l’ordre que ha imperat. Ens volen prendre per estúpids a tota la població pel simple interés que una petita elit conservi els seus negocis i modus vivendi amb l’Estat, potser ja n’hi ha prou.
Utilitzant les tesis Margallo, parlen obertament d’endarreriment de 40 anys sense arguments sense base i nomes per confondre, obviant qualsevol realitat o prova demostrable, es vertaderament un comportament menyspreable que ha de ser denunciat. El conseller ens parla de tres bases que ja hi son. No hi ha hagut mil i un intents de diàleg amb la paret espanyola els últims anys sense cap resultat i amb la negativa per resposta. Cohesió social, no n’hi ha. o es que nomes existeix quant tots els que volem l’Estat propi encara que siguem majoria desistim, i per últim seguritat jurídica, que no n’hi ha, que no es faran els mateixos passos que altres ja han fet, no inventem res. És d’una mala fe espantosa creure que amb la legalitat espanyola podrem saltar aquest mur.
Han de decidir si estan amb nosaltres o si defensen el model com fins ara, no hi ha terceres vies, excepte en ments que tenen interessos particulars molt allunyats d’una democràcia plena. El 27 S es una oportunitat i Unió es lliure de prendre la posició que vulgui, però no d’enganyar a la gent i intentar perjudicar un procés deliberadament.