ESGLÈSIA I FEIXISME
Un calendari de sacerdots de Roma conté un text amb una llarga lloança al Dictador Francisco Franco, és a dir apològia del feixisme pel broc gros, en una organització que ja ha donat mostres de les seves amistats durant la història.
Efectivament, des de fa anys s’ha fet viral aquest calendaria on apareixen sacerdots catòlics atractius amb el nom de Calendario Romano. Més enllà de la gracia o poca gracia del mateix, el contingut aquest darrer any ens ensenya una llarga lloança a Francisco Franco qualificat de “figura exemplar” en un text per la commemoració del 50 aniversari de la seva mort. El donen com un governant recte que va sorgir d’una sagnant Guerra Civil iniciada pels seguidors de la ideologia socialista criminal i sacrilega. Va ser un defensor exemplar de l’esglèsia i va deixar un Estat en condicions millors que el va trobar i que la democràcia posterior va fer decaure amb la delinqüencia política i la corrupció intentant canviar la història i fer passar els delinqüents per victimes.
Que l’esglèsia catòlica és un cau de feixisme entre d’altres coses és una cosa sabuda, la història els delata. Sempre al costat del Dictador sanguinari, com un poder factic més per col·laborar amb el règim del terror cap a la societat. De totes maneres lloar un monstre com aquest, crec hauria de ser un delicte, ja que excedeix la llibertat d’expressió tal com la coneixem, personatges com Hitler, Stalin, Franco i molts d’altres son criminals que no es poden banalitzar com si res sobretot per ètica i per respecte a les seves víctimes. Aquí veiem aquest calendari lloant Franco com exemplar, si això ho consideren així crec que els fidels farien bé de fugir dels mateixos si es que hi son a temps i dedicar el seu temps a coses més beneficioses que fer la gara gara a aquesta organització nociva. Segueixen les teories del feixisme i obvien el cop d’Estat que va portar a la Guerra Civil amb la teoria dels dos bàndols i de l’inici per part dels governants legítims, tot un desgavell. Per si fos poc acusen la falsa democràcia espanyola de fer passar delinqüents per victimes, quan son ells precisament qui van pilotar la transició i on els botxins han estat protegits sempre portant a la indefensió total a les victimes reals, moltes encara enterrades als vorals de les carreteres.
Aquests miserables han estat i son al costat del poder sense importar els valors que teoricament pregonen o defensar els drets de la societat. Com en els casos de pederastia la seva altra ocupació no crec hi hagi gaires conseqüències reals i així seguiran embrutant la societat sense vergonya.
Església i feixisme.