ALBERT CORTES MONSERRAT

Les eleccions escoceses han donat una majoria absoluta històrica al Partit Nacionalista escocès amb el primer ministre Alex Salmond al capdavant, han capgirat les enquestes inicials, i ara tenen el camí lliure per fer un referèndum d’independència, que com no pot ser d’altra manera en un país democràtic, des de Londres ja han anunciat que optaran pel NO, però respectant la voluntat popular. Mentrestant a Catalunya la gran discussió es el numeret de la reclamació del fons de competitivitat a Madrid, i on ara el PSOE-C vol esmenar el que ja va votar a favor al Senat, i tot per no comportar-se simplement com un partit català als servei dels interessos del nostre poble, cosa que evidentment mai ha estat la seva prioritat.

Escòcia ha fet el pas que esperava, ha apostat per l’SNP, que va moderar el seu discurs sobre la independència en plena campanya, però va donar la imatge de ser l’única força que defensaria els interessos escocesos on calgués, i amb un aval de 5 anys al govern, encara que no amb majoria, els laboristes son els més castigats, i han perdut bous i esquelles fins hi tot en l’anomenat cinturó de Glasgow, els independentistes  guanyen a la majoria de circumscripcions. De fet Salmond ja ha anunciat aquest referèndum per la independència aquesta legislatura, i abans vol recuperar competències econòmiques per fer front la crisi, i reorientar les energies renovables, les quals han de ser el 100 % del sector. Pel que fa a Londres, ja ha anunciat que s’oposarà a la independència donant suport al NO en un referèndum, però respectant els resultats de la voluntat escocesa. Se’ns dubte, aquest partit ha sabut esperar pacientment el seu torn, i accedir al govern nomes quan ha estat majoria com els últims 5 anys, i ara majoria absoluta, cosa que el Sr. Puigcercos que avui lloava aquest partit en comparació amb el partit republicà, no ha sabut resistir, i ha entrat a un govern 7 anys a qualsevol preu i perdent totalment la identitat i objectius en benefici de les quotes de poder, tàctica que desprès s’ha vist deslegitimada amb el daltabaix electoral d’aquesta opció, que en altres circumstancies potser estaria en disposició d’aspirar a entrar en un govern com a força majoritària. Escòcia segurament serà el proper estat a la Unió, i pot ser una bona prova per nosaltres, perquè la gent tregui pors dels seus caps en forma d’expulsió europea o enfonsament econòmic, pot ser una bona lliçó, com també ho hauria de ser l’actitud d’un estat democràtic, i un que en te greus mancances com l’espanyol.

Pel que fa a la nostra batalleta de les peticions d’almoina habituals, pensant que l’estat juga amb les regles immaculades que ens pensem, i no amb les cartes marcades de sempre, la setmana propera arribarà al Congres la petició dels 1450 milions, que simplement son nostres, però els tenim que tornar a demanar, i rebre la negativa espanyola sense contemplacions en una pèrdua de temps més o menys com sempre. La indignitat màxima, arriba amb els socialistes catalans, que un cop més, i desprès d’haver votat la resolució al Senat, ara busquen fugides per no votar contra el PSOE per primer cop a la vida, i volen esmenar la llei que ja han votat canviant la reclamació per la negociació de les comunitats amb l’estat, en una autentica presa de pel sense precedents, ja que la negociació o petició precisament es el que no ha funcionat, i simplement ara es tracta de reclamar el deute, però evidentment primer son els interessos del govern socialista espanyol, i desprès els nostres, fa temps que han perdut la vergonya, però els votants haurien de seguir castigant aquesta opció, que poca cosa te a veure ja amb Catalunya.

 

.