ALBERT CORTES MONSERRAT

Avui és commemora que fa 87 anys van afusellar per part del règim franquista a Manuel Carrasco i Formiguera i Jordi Turull ha recordat que l’Estat espanyol esclafava amb afusellaments, ara amb togues.

Aquest líder nacionalista va ser afusellat a una presó de Burgos durant la Guerra Civil espanyola i descansa a Montjuic on Turull ens deia que cíclicament des de 1714, han volgut esclafar Catalunya amb escamots d’execució i ara amb togues. Ha defensat el terme nació per Catalunya i ha denunciat la repressió que encara vivim, cosa que fa no viure en situació de normalitat amb l’exemple de texts del 1920 que son iguals que els d’ara. Ha afirmat que volen ser dignes del sacrifici de Carrasco i Formiguera i el seu llegat.

Crec que està molt be recordar aquests herois que és van mantenir ferms en aquest cas a la República i van arribar fins les darreres conseqüències, en aquest cas l’empresonament, la tortura i la mort. Si aquest és l’exemple de fidelitat a seguir Turull hauria de recordar el 2017 i com precisament en un context de violència, però evidentment no la de la Guerra Civil i les tropes franquistes van fer marxa enrera i van deixar el poble totalment abandonat a la seva sort. La de la repressió judicial i política que fins el dia d’avui patim. Les armes d’un Estat amb una democràcia tant feble i oblidada evidentment tal com va fer el franquisme creant aquest nou règim per sobreviure amb aquesta democràcia de la vergonya també ha hagut de variar els seus metòdes, i on hi havia escamots d’afusellament ara hi ha judicis farsa que poden destrossar la vida d’una persona i la seva família com tants exemples ens han demostrat aquests darrers anys.

Un simple canvi de context i actualització, que no d’intencions. El que em sembla d’una gran hipocresia es lloar aquests herois i el seu camí, quan precisament ells han seguit el contrari, han col·laborat en l’esclafament que denunciaven, col·laborant amb les institucions de l’Estat, jugant al seu joc i renunciant a arribar fins al final en un procés que s’acostava a la meta desitjada amb tot el poble mobilitzat i en peu de guerra disposat.

Desprès del 2017 moltes coses han canviat, i homenatges com aquests que abans podien ser una oportunitat per escoltar reclamacions i greuges històrics ara sonen a hipocresia dites pels que van gaudir de l’oportunitat de fer una autèntic homenatge i no en van ser capaços, ni es van atrevir a culminar-ho.

Son afusellaments i togues.