ES VENEN EL PAÍS A CANVI DEL SOU
Dies tristos per Catalunya, que veu com els seus teorics partits independentistes es venen el país sense cap tipus de vergonya amb un espectacle lamentable a tots els nivells i una burla a la societat catalana que sinó reacciona pot veure com l’assimilació intentada des del 1714 per l’Estat espanyol triomfa finalment.
Els tres partits son parodia de si mateixos i de cara als seus votants. Si em centro amb Esquerra nomes cal dir que ho han tornat a fer, donaran suport als Pressupostos espanyols com si res, i a canvi de res comparat amb el que teoricament haurien de defensar. Ara es venen com els grans defensors de la llengua amb una quota del 6% a les plataformes audiovisuals, i posteriorment uns acords de traca anul·lant la partida per la comisaria de Via Laietana, elevar la inversió per arribar al 19% o Iniciar un Traspàs de Rodalies per vuitantena vegada a la història. Una burla en tota regla, tenin en compte que tots aquests suposats acords es fien a la voluntat del Govern de Sanchez que primer tindrà el Pressupost aprovat, i tots sabem com acaba això normalment. De fet i degut a la sentència del Tribunal espanyol amb la quota del 25 % de castellà a les escoles fent miques l’immersió lingüística, recordem com aquest mateix partit ens deia que la nova llei Celaa blindava el català i per això votaven favorablement en una nova mentida que ara observem amb cruesa.
Tot això arriba desprès de l’espectacle lamentable amb els Pressupostos acordats finalment amb els que mostraven la papereta del no el dia de la Declaració d’independència del 2017, a canvi de votar a l’Ajuntament de Barcelona uns pressupostos que el seu cap de files Ernest Maragall ja va dir que votaria negativament. Ara per rematar la jugada es venen un cop més la dignitat i el país votant el pressupost a canvi de res per mantenir l’estabilitat espanyola per gloria dels repressors.
Per part de Junts, tot va ser molt surrealista, denuncien la deriva dels socis de Govern, però segueixen en ell i voten els Pressupostos com si res. Alhora el seu Conseller els defensa, el seu orador Joan Canadell fa un atac descarnat per Esquerra en la seva intervenció que provoca la marxa de la sala del President i el no aplaudiment de part del seu propi grup. Una comèdia insuportable, en la que la CUP tampoc surt ben parada amb les seves mil i una contradiccions.
En definitiva, nomes es pot frenar aquesta deriva si la societat diu prou, ens hi juguem el futur, la llengua i la credibilitat com a poble.