ALBERT CORTES MONSERRAT

El PSOE-C i els sindicats espanyols CCOO i UGT, donen suport amb tot el cinisme, i amb unes intencions ben clares, a presentar una petició al Parlament català per una consulta sobre les retallades, que curiosament obliden totalment l’espoli que patim els catalans. Per altra banda, els Populars no es volen quedar enrere, i insten al Govern català a que abandoni les idees del pacte fiscal, i reflexioni sobre el rescat bancari, i el moment que es per sortir tots junts de la crisi com a prioritat, un altra bona dosi de cinisme al servei del nacionalisme espanyol més ranci.

Efectivament, els socialistes donen suport a la iniciativa dels sindicats sobre la consulta, que curiosament el mes de gener es van comprometre a incloure el concepte de dèficit fiscal, i que uns mesos més tard obliden el tema, i deixen l’espoli català que pateixen principalment les classes treballadores, i han cedit a la pressió  d’aquest partit nacionalment espanyol, i que tant li fa que 20 mil milions vagin a Espanya per no tornar mai més cada any, en un cas únic al món com ja he explicat molts cops. El 18 de juny ho registraran amb la pregunta “Creu que l’acció del Govern de Catalunya hauria de donar prioritat a les polítiques d’educació, sanitat i benestar social per garantir aquests drets bàsics, i complir amb l’Estatut?”, un complet frau de pregunta. Ells mateixos neguen el dret d’un concert econòmic català, alhora que li donen ple suport al País Basc, i reblen el clau amb una consulta totalment capciosa que demostra clarament com donen l’esquena als ciutadans. Per la seva banda, els Populars volen fer reflexionar el Govern sobre les prioritats amb unitat i lleialtat política per damunt del victimisme i la reivindicació permanent, defensant un vaixell on anem tots junts.

Realment quan el cinisme no te límits, i els objectius son tant allunyats dels nostres interessos, qualsevol cosa es possible, com poden els sindicats i socialistes fer una pregunta totalment incompleta i tergiversada a la població, oblidant la causa principal de la nostra crisi com es l’espoli fiscal, si no volen abandonar el vaixell espanyol, i aquest acumula un incompliment sobre un altra al territori català, com pensen que ens podem sortir, sinó es retallant el nostre estat del benestar. Un altra qüestió seria la indignitat que això suposa, sobretot a l’educació i la sanitat, per no plantar-se d’una vegada per totes i dir prou a aquest robatori continuat des de fa 300 anys, però d’això no en volen sentir ni parlar, tant els hi fa que el nostre dèficit acumuli 20 mil milions cada any, un 10% del nostre PIB per pagar la festa espanyola, que les inversions siguin incomplertes un cop i un altra en el nostre territori, que l’Estat ens posi pals a les rodes a cada iniciativa que ens ajudaria a sortir del pou, com el corredor mediterrani, o que simplement ens negui el pagament dels deutes amb nosaltres, i a canvi exigeixi el nostre  esforç brutal per arribar als números establerts. Tot això tant els fa, i ara ens presenten una consulta estúpida per una ciutadania que menyspreen profundament, i han deixat abandonada a la seva sort, en especial, les classes populars catalanes. Ens neguen un finançament que en un altre territori defensen amb ungles i dents amb un clar exemple de xenofòbia i marginació totalment denunciable, i amb el paper galdós d’aquests sindicats, que amb sis mesos han oblidat el nostre principal problema, i ara segueixen fent el joc a l’objectiu espanyol d’ensorrar el nostre territori costi el que costi. Per la seva part els Populars, ara amb l’excusa del rescat i la crisi, ens insten a oblidar tots els nostres problemes i interessos, diuen per una causa comuna, que curiosament nomes es amb una sola direcció, ja que nosaltres no n’esperen res d’aquesta part comuna, que en canvi es veu mereix tots els nostres esforços. Com sempre la nostra causa no es pot dir en temps de crisi, i tampoc en temps de bonança econòmica. La pregunta seria, quan podem parlar del nostre drama, segurament seria mai, i ells ho saben molt be.