EN TRUMP I EL SEU MÓN
Cada dia ens aixequem amb idees que provenen de la Casa Blanca que ens semblen més surrealistes i que no sabem si finalment seran una realitat o simplement son ocurrencies o deliris sense fre del President americà.
La compra de Groènlandia, l’annexió del Canada com a nou estat d’Estats Units, la propietat del Canal de Panama i ara l’expulsió de la franja de Gaza i reconstrucció convertida en la Riviera del Golf amb la protecció de l’exèrcit americà. Nomes son quatre idees de les que anem coneixent i que segurament deixen desconcertats a la resta del planeta.
El primer que ens passa pel cap, es que aquest senyor es pensa que el món és el jardí de casa seva i pot fer el que li plagui. De fet cal tocar de peus a terra i veure que és la nació més poderosa del món i per tant militarment difícilment algú podria aturar qualsevol iniciativa, però hi ha unes normes o tractats internacionals que precisament son per garantir la convivència del planeta i que teoricament s’han de respectar per no convertir la Terra en un caos, encara més del que ja és. Trump sap que Estats Units no ha signat alguns d’aquests tractats però amb l’excusa de la força que ningú discuteix no pot mirar per damunt a altres parts del planeta. Comprar Groènlandia evidentment faltaria per l’acceptació danesa i entenc que els ciutadans del territori en un referèndum donessin llum verda a l’operació. Canada és un Estat sobirà i per tant no és propietat de ningú més que d’ells mateixos. Si parlem de la darrer ocurrència de Gaza, la crisi humanitària no crec se solucioni expulsant a la població del lloc per decret i fer negoci amb una mena de complexe turístic per fer negoci. La valoració de la gent no pot ser tant minsa. Primer caldria veure com és pot solucionar la vida de les persones i posteriorment veure com és pot arribar a acords per aturar aquesta guerra on evidentment Hamas no pot ser un actor principal amb les mans tacades de sang. Segurament no hi hauria una solució justa i que faci oblidar tot el que ha passat allà, però si no mirem endavant el bucle continuarà infinitament i la crisi humanitaria seguirà per sempre. Evidentment la proposta Trump no seria la solució, encara que no dubto que si vulgués tirar endavant apart de quatre escarafalls ningú ho podria evitar.
Cal veure aquestes propostes com eines de negociació al màxim i que el resultat final seran acords molt més digeribles i reals, però vist com està el món mai se sap.
En Trump i el seu món.