ALBERT CORTES MONSERRAT

Aquest diputat socialista, conegut com el de la crosta, per la seva aversió a tot el que respiri catalanitat amb normalitat, i sempre apunt per dir la seva versió nacionalment espanyola de les coses, ens deixa avui en el seu bloc un article, on es poden resumir les seves misèries, i on aplica aquella tàctica  tant utilitzada per aquest partit, de la por al Partit Popular, acusant-lo de mil i una coses, què ells practiquen amb assiduïtat.

Ens explica que el PP es especialista en estimular l’activitat de la societat civil, en especial les rèmores del país contra els drets de les dones, o les parelles homosexuals promogudes per un govern progressista, i també de l’església catòlica de Rouco i companyia. Ens recorda que l’afició bel·licista d’Aznar va produir les majors concentracions de la historia des de la transició, i ho resumeix que aquest partit es sinònim de conflicte i negativitat. Ens il·lustra amb la censura fotogràfica a València per les imatges del cas Gurtel, i defensa la llibertat d’expressió. Va mes enllà amb la censura popular, quan ens comenta l’esbroncada rebuda a les Balears pel militant del partit que en un acte va parlar en català, i ho remata dient que son un estímul per la mobilització.

 

Com deia aquell, si no hi vas ells tornen, el problema es que tant ells com els que ho advertien son la mateixa cosa, encara que això no ens ho diuen, però per exemple es pot comprovar al País Basc on governen el frau electoral que ell mateixos han creat sense cap escrúpol, ni problema.  Aquest mot de progressista, crec que com els termes de dreta i esquerra, cada cop son més llunyans, i una majoria ha anat a parar a un centre entre els dos mots, què difícilment es podria definir, segurament el partit popular defensa uns valors morals basats en la religió, i en altres règims no precisament democràtics, què topen amb la evolució natural de les coses, però també es cert que el regim que abans comentava ha estat ignorat pel progressisme de fireta socialista, amb una llei de la memòria històrica, que te tot menys memòria, i una llei de partits, què per cert ara ràpidament es posaran d’acord per endurir, totalment arbitraria i antidemocràtica què els dos avalaran.

 

Ens parla de censura pel cas Gurtel i pel català de les Illes, quan ells i els seus mitjans han censurat qualsevol informació de les consultes populars, i quan no han mogut un dit, apart de posar pals a les rodes, per no deixar que el català sigui oficial a Europa, d’altra banda en el tema consultes el seu tarannà els porta a no voler preguntar, mes enllà de les respostes, un autoritarisme  no precisament progressista.

 

Son dos gotes bessones que es necessiten mútuament, i amb un interès comú que els uneix fortament, la identitat nacional, i el pensament únic per damunt de qualsevol interès legítim, i per justificar-ho utilitzen tota la seva legalitat, especialment en el cas del País Basc i Catalunya, on segueixen convertint aquest territori en segona categoria, en matèria econòmica amb un espoli sense precedents, o unes infraestructures que fan riure, com hem pogut comprovar els últims anys.

 

Ara el Ferran de torn, disfressat de modernitat, ens vol vendre la moto del poli bo i el poli dolent, quan ja la majoria hauria de saber que la policia nomes n’hi ha una, i aquests dos estan al mateix bàndol, i amb els mateixos objectius.