EN DEFENSA DE LA NOSTRA LLENGUA
La concentració ahir de Somescola.cat en contra de la sentència que dona la raó a cinc famílies i obliga a les seves escoles a fer el 25% de les classes en castellà, una clara mostra d’aquest amor que diuen te Espanya amb nosaltres. El tema no es nou, des de fa 300 anys, l’Estat espanyol intenta destruir la llengua catalana amb totes les mesures possibles, i ara de pas intenta crear aquest enfrontament que afecti frontalment a tot el procés català, i serveixi d’excusa per arribar a determinats escenaris ja augurats i desitjats per formacions com Ciudadanos que sembla desitgen voler trencar la societat catalana, ja que per la via democràtica no poden aturar el moviment.
Tanmateix, les imposicions de la justícia no poden trencar un sistema d’èxit com la immersió lingüística, i única eina per garantir la supervivència del català, alhora ningú pot entendre que els drets d’un alumne siguin superior als de tota la resta de la classe que curiosament han de renunciar als mateixos, Com molt be diu Enric Vila el castellà no està en perill, però el català sense estat no te massa sortida.
El castellà en perill
A mesura que passa el temps i s’acosta el referèndum l’ogre espanyol va encabritant-se i, encegat, persegueix cada dia amb més fervor els vells fantasmes de la història i del franquisme. Era de calaix que qualsevol camí cap a la independència ens obligaria a travessar el foc de la persecució linguística. Si després de la dictadura Madrid va permetre la immersió és perquè creia que el català estava tocat de mort i perquè no podia organitzar una democràcia que fos creïble sense la complicitat de Catalunya.
La judicialització de l’educació és un cop molt fort per al país però també és una conseqüència dificil de dissimular del fracàs del discurs espanyolista, de la seva propaganda i de les seves mentides. Observi’s que les famílies que han portat la immersió als tribunals han hagut d’imposar per la via judicial el que els seus representants polítics no han aconseguit introduir per la via democràtica. Realment transmet molta confiança aquesta justícia espanyola que, en afers tan delicats com ara l’educació, és capaç d’abolir d’un dia per l’altre uns costums refrendats pels electors durant més de trenta anys.
El problema d’acabar amb la immersió és que hi ha molts nois que no agafaran prou seguretat per utilitzar el català si no l’aprenen bé a l’escola. Generalitat no es pot insubordinar, perquè la Moncloa podria aprofitar-ho per retirar-li les competències en educació i per desencadenar el conflicte polític abans d’hora. A l’Estat li interessa arribar al nou de novembre havent creat un clima caòtic i crispat. Per això els polítics unionistes criden tant i per això la prioritat del nostre govern ha de ser protegir les criatures i actuar amb prudència i discreció.
Durant 40 anys, l’Estat ha fet tot el possible per mirar d’idiotitzar la immigració i utilitzar-la per fer les funcions que els jutges i la policia no podien fer en una Espanya democràtica. El resultat és l’abraçada entre la Forcadell i el president de Súmate. I que el defensor més decidit dels Països Catalans al Parlament és un diputat que es diu Fernàndez. Ah, sí i que el millor columnista d’El Mundo és un català separatista educat amb la immersió.
Jo, com més espanyols sento dient que el referèndum no es farà, més em fa l’efecte que el 9 de novembre acabarem votant. Cada dia cal ser menys intel.ligent per veure que si a la llengua castellana l’amenaça algun perill no ve precisament de l’independentisme.