ALBERT CORTES MONSERRAT

Estem en uns temps de baixada pel que fa al nostre paper com a país i defensa dels nostres drets. En tenim dos exemples més amb la carta de Vilagrà a la Ministra i amb les noves declaracions delirants d’Anna Grau sobre la Plataforma per la llengua.

La carta de la consellera diu que els acords son paper mullat i demana reunions urgents, així com el compliment de la totalitat de les inversions acordades despres de constatar l’execució del 35% i reclamar la paraula donada. Parla d’un compromís bilateral on els dos s’hi impliquen en el mateix grau i s’indigna per la deslleialtat existent i que afecta encara més la confiança. Per altra banda la diputada de Ciudadanos Anna Grau en seu parlamentària i seguint amb el seu deliri i odi irracional habitual demana a la Plataforma per la llengua que es disolgui i entregui les armes, dient que actuen com a matons del monlingüisme i com a canibals del consens. Això en la comissió de cultura i seguint aquest deliri incomprensible fent intervencions repetides en català i castellà.

El problema de voler intentar amagar les intencions reals d’aquest Govern, que no es res més que la submissió total i absoluta, es que quan s’ha de fer algun gest que seria normal, se li nota la falsedat i acaba quedant hipocrita i ridícul. La carta de la consellera mostra sorpresa pels acords com a paper mullat, com si fins ara els acords amb el Govern espanyol de torn no fossin gairebé sempre així. Demana una paraula i implicació que per la part espanyola no ha existit ni existirà mai. Parla d’una confiança que nomes ella deu tenir, ja que no hi ha hagut motius per fer servir aquesta paraula, no confondre amb interessos per seguir aquest frau autonòmic pels segles dels segles. Una carta que no exigeix res i nomes constata el que tots sabem del tracte d’Espanya a la Catalunya autonòmica, pura hipocresia.

Per la part d’Anna Grau, ja estem acostumats amb aquest odi profund per Catalunya i especialment per la seva llengua, es podria tractar d’un problema personal, mental o que simplement compleix el teatre de Ciudadanos creat recordo per aportar el seu granet de sorra amb l’aniquil·lació del català, el seu objectiu màxim. Parlar d’una Plataforma que simplement denuncia els atacs constants a una llengua com la nostra per part de l’Estat i la seva situació com si fos un grup terrorista es demencial, parlar de matons del monolinguisme, que precisament es el que son ells amb la llengua castellana es esperpèntic i per rematar el deliri fer una intervenció repetida en castellà i català al Parlament crec que sobren els qualificatius i donen idea d’un personatge que fa llàstima.

En definitiva, en decadència.