EN CAROD SOMIA TRUITES O NO VOL VEURE LA REALITAT
El vicepresident de la Generalitat Josep Lluis Carod Rovira en un article en el seu bloc, confia que la presidència espanyola de torn a la Unió Europea, i la presencia de secretaris d’estat i directors d’assumptes europeus a la Generalitat, en motiu dels actes de la presidència abans esmentada, suposarà una gran oportunitat perquè les institucions europees assumeixin la plena oficialitat a Europa de la llengua catalana, així com per avançar en altres temes com els aeroports.
Efectivamen, ens recorda que el català es una llengua europea molt més parlada que d’altres ja oficials, i reivindica l’impuls de la infraestructura de l’eix mediterrani com unes mesures de sentit comú. Aquestes escrit també va en la línia del President Montilla, què demana a Espanya que mostri un estat compost i plurilingüe davant Europa, amb l’impuls de la zona mediterrània com a eix prioritari, cosa que ja ha estat contemplada per la vicepresidenta espanyola De la Vega, qui assegura que l’estat garantirà la diversitat nacional, afavorint l’ús de les llengües cooficials, com ho porten fent des del 2004, i promovent la participació autonòmica que impulsarà l’eix abans comentat.
Realment en Carod, ho peca d’innocència, que aquestes alçades ja no ho crec, ho ens vol prendre el pel descaradament, ell sap perfectament que la presidència de torn espanyola a la Unió Europea no portarà cap avenç en la oficialitat del català, senzillament perquè l’estat espanyol no ho vol, ho demostra dins el mateix estat, amb les disputes perquè en organismes com el Senat pugui ser utilitzada, cosa que no s’ha aconseguit encara, i fins hi tot en el mateix territori català, quan s’ha volgut equiparar català i castellà en drets i deures, han saltat les veus d’alarma, i el TC el tornarà a enviar a la segona divisió dins de casa. Ell sap perfectament que els petits avenços en forma de traducció de documentació son incomplerts principalment per la part espanyola, i per tant no poden pretendre que Europa vagi en sentit contrari. Pel que fa a l’eix mediterrani, nomes cal veure el que ha tardat en arribar el tren d’altra velocitat, i les infraestructures tronades per falta d’inversions que tenim, així com la prohibició i impediments perquè l’aeroport barceloní no passi de ser un pont aeri amb Madrid.
El president demana un estat compost i plurilingüe, cosa que sap perfectament que es un estat únic i unilingüe, tot hi el cinisme compulsiu de De la Vega, afirmant que des del 2004 s’afavoreix aquesta diversitat nacional, m’agradaria saber un sol pas fet o un sol exemple, per molt que busqui no els trobarà, ja què els objectius son totalment contraris.
Per tant la carta d’en Carod demostra una vegada més la mediocritat d’aquests personatges, o què simplement com diria en Guerra viuen a l’estratosfera, ja que el reconeixement de la llengua catalana i la prioritat del nostre eix mediterrani, nomes hi ha una manera d’aconseguir-ho, i es amb un estat propi, dins l’estat espanyol això es un somni irrealitzable, i cada cop ho sap més gent que ja no suporta més aquesta situació, i aquests partits porucs i col·laboradors amb la situació, què habiten en el nostre Parlament.
En definitiva, menys demagògia barata i paraules buides de cara a la galeria, i més afrontar la realitat, que malauradament es la que es.