ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

EN BENACH I LA SEVA UNITAT

General

El president del Parlament Ernest Benach en una entrevista televisiva, i fent al·lusió a la futura sentencia del TC, ens recomana unitat per no anar uns catalanistes contra els altres, i dona al President Montilla un paper clau on tots els catalans l’hem de defensar, alhora lamenta la utilització de l’Estatut  per part de tots els partits politics.

Recomana que els partits s’oblidin de que el proper any hi ha eleccions, i la no utilització partidista del text estatutari amb una resposta contundent al TC, unitària i liderada pel President de la Generalitat, també reconeix que hi ha base per l’entesa dels partits catalanistes contra el Tribunal, i creu que s’ha d’elaborar un guió de les possibles respostes amb urgència i consens de totes les forces.

Crec que seguint aquesta sèrie de declaracions desafortunades d’uns actors polítics, què ells solets han arribat aquesta situació de difícil sortida sense canviar res com pretenen tots, en Benach torna a utilitzar la paraula unitat com si fos una recepta infalible, primer cal veure al voltant de que, ja que si la seva aspiració es seguir el lideratge del president Montilla cegament, que ja ha donat mostres sobrades de la seva preferència al PSOE abans que als interessos dels catalans, no anem be. Caldria que sabes que el partit socialista simplement acatara la sentencia sense cap pla alternatiu, perquè no li cal, ja que el model espanyol constitucional es la seva guia, i aquesta contempla que aquests magistrats poden fer i desfer per damunt del poble de Catalunya..

Respecte a la base per la entesa i no enfrontament dels catalanistes, es discutible, ja que algú que vertaderament estima aquest país, i veient després de 30 anys de suposada democràcia espanyola, encara discutim si som nació o si el català pot estar a la mateixa alçada que el castellà, es que alguna cosa no funciona.  Quan la principal llei del territori ha sofert totes les retallades possibles, i tot i així segueix sent paper mullat per l’Estat, que ho ha aprofitat per marcar els límits autonòmics amb un estatut de mínims, i un model de finançament que simplement perpetua l’espoli com una cosa normal, es que hi ha alguna cosa que no rutlla.

Altra cosa es que no s’atreveixen o no volen enfrontar-se amb l’Estat, i decidir-se per fi a veure que l’encaix o el pacte amb Espanya es senzillament impossible, i per tant nomes queda la via del propi estat.  No cal seguir marejant la perdiu, son moltes batalles perdudes i una sola direcció, i intencions de l’estat amb Catalunya com per ara reclamar unitat al voltant d’un text cada cop mes vergonyós  i inútil.  Prou de mentides i falses esperances per perpetuar aquesta situació uns quans anys més, malbaratant energies inútils per causes perdudes.

Senzillament cal dir prou, pacíficament i democràticament, i decidir que volem ser de grans, cal recordar que el President Benach ja varem saber per el seu vot contrari a la Iniciativa legislativa popular pel Referèndum d’autodeterminació, que la via de la llibertat no es la seva, i que es un tap més a vèncer, i sobretot desprès del seu discurs de possessió del càrrec en la passada legislatura, on el va acabar amb un visca Catalunya lliure, que ara caldria preguntar a que es referia amb la paraula lliure, ja què el moviment es demostra caminant, i no amb paraules buides que el vent s’emporta  per sempre.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.