EMPAT INFINIT
Un cap de setmana de República i a falta de saber com van els esdeveniments aquesta setmana, podem concloure que ningú pot imposar a l’altre part el que realment voldria fer.
La Generalitat, evidentment no te el control del territori, i tasta un 155 que fa i desfà dins el territori, per tant més enllà d’actes simbòlics i la resistència al carrer que aquest si es nostre no pot avançar com voldriem legitimament, alhora el Govern ha de pensar amb intel·ligència els passos a seguir amb aquestes armes que no es poc.
Per altra banda l’Estat tampoc pot aplicar un 155 com voldria ja que ha passat de 6 mesos d’intervenció i passeig militar per apaivagar i arrasar el territori abans de convocar eleccions, a unes eleccions express saben que no pot controlar el territori més enllà de les accions que ja anava fent i la pressió europea que ja avisat que no vol veure violència de cap de les maneres.
Per tant, aquestes eleccions ilegitimes, ja que la potestat nomes seria del President Puigdemont es podrien convertir amb aquell referèndum legal i acordat que tant hem reclamat. La sensació es que la jugada espanyola es pensar que l’independentisme no ho acceptarà, que es dividirà i que fins hi tot amb el boicot de molts ajuntaments, validarían les seves garanties sense escrupols. Però i si l’independentisme fa una gran coalició per validar la República i es presenta, darrera te més de 2 milions de vots que ja es van jugar el fisic per defensar les urnes l’1 d’octubre i a partir d’aqui la suma de més gent que per por o altres circumstàncies no va poder votar. Seria una victòria clara i contundent que podria superar el 50% del cens contra un unionisme dividit que farà campanya cadascú pel seus costat.
Arribats en aquest punt, quin seria el següent pas. Proclamació efectiva de República, i armes esgotades per part de l’Estat, amb un context internacional que ara ja no tindria excusa per no validar aquest resultat amb la llei espanyola i amb tota la legalitat acordada.
Es una sortida que ha de posar a prova la unitat imprescindible del sobiranisme, i que sospito en els dies previs a la declaració al Parlament i amb algun mediador pel mig ja ha estat damunt la taula per no haver guanyadors ni vençuts davant els militants de cada costat i passar la prova del cotó acordat a les urnes. El que es deia un win win per les dues parts i no ens hauria d’espantar per desfer l’empat infinit.