ALBERT CORTES MONSERRAT

Han acabat avui les compareixences per la defensa i rebuig del procediment per la ILP pels toros, què tanta polèmica han portat, i on s’han sentit declaracions esperpèntiques que han tingut el seu colofó en la persona d’aquest empresari vinculat al món dels cinemes, teatres i toros, amb la Monumental barcelonina com a símbol, i què en to amenaçant ha mostrat la seva intenció de prendre mesures judicials contra el Parlament, si s’acabava prohibint aquesta tortura en forma d’espectacle.

Aquest personatge, segons diuen més aviat de caràcter distant i fort, i on amb els seu clan familiar heretat del seu pare amb vinculacions clares amb el règim feixista, aquest imperi empresarial que ha anat a menys per la revolució del sector sobretot cinematogràfic, i pel que fa a les corrides de toros, de l’esplendor a l’època franquista s’ha passat a un tema residual a Catalunya, i evidentment amb un concepte més clar del que es pot considerar cultura en una societat avançada, i el que es intolerable en la pretesa civilització que vivim.

 

Com deia, ha explicat que si l’òrgan legislatiu, en aquest cas el Parlament de Catalunya, prengués un decisió que lesiona alguns dels seus interessos empresarials, estudiaria el tema i actuaria en conseqüència, dient als diputats que acceptin la pluralitat de pensament de totes les persones que viuen a Catalunya, i què no acabin prohibint les corrides de toros. La seva defensa del seu negoci personal ha estat una constant, i no ha volgut especificar els beneficis obtinguts pel món dels toros, i el tipus d’actuacions judicials. El que si que ha fet es lamentar la possible pèrdua d’una tradició històrica fortament arrelada.

 

Després de les múltiples declaracions escoltades en favor d’aquesta barbàrie, justificant la tortura animal com la cosa més civilitzada del món, ara nomes faltava un empresari prepotent, i què degut als seus interessos es deu creure per damunt del be o del mal, amenaçant la seva cambra legislativa.  Una cosa es defensar el seu negoci, i l’altra molt diferent es que si una part d’aquest no es legal, evidentment ha de cessar la seva activitat, suposo que en altres époques si el seu negoci fos el tracte d’esclaus, un cop abolida l’esclavitud, ningú li passaria pel cap posar una demanda per ensorrar el seu negoci, i això es el que aquí ha passat. Per altra banda suposo que aquestes famílies en époques de la dictadura franquista representaven el poder per damunt de la resta, però això malauradament per ells ja no es o no hauria de ser possible, i menys per damunt de la decisió dels nostres representants escollits democràticament, i amb una iniciativa amb la gran quantitat de signatures recollides.

 

Respecte la pluralitat de pensament, son unes paraules lloables, però que res tenen a veure amb prohibir la tortura animal i el patiment com una forma d’entreteniment.  Aixó esta per damunt d’aquesta pluralitat, perquè sinó també podríem recuperar la tradició romana de posar els condemnats a presó davant els lleons, i la gent anar a veure com son devorats per aquestes feres en directe, i lògicament a ningú que mentalment estigui sa, se li passa pel cap.

 

En definitiva unes compareixences que han deixat en evidència els defensors de la tortura, i què han donat més arguments si es que calia per prohibir definitivament aquest tema, sembla ser que tant PP com PSOE-C defensaran la tortura animal, ja què com a símbol espanyol de cap de les maneres, i podran votar en contra, i per tant CIU tindrà la responsabilitat de deixar la seva ambigüitat per un cop, i donar l’empenta definitiva a aquesta mesura normalitzadora.